Encara que el retrobament entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a la Casa de la República a Waterloo va tenir molt d'impostat, qui sap si servirà per tancar alguna ferida entre els dos protagonistes més significatius d'aquell inoblidable octubre del 2017. Han hagut de passar 1.346 dies d'aquella jornada al Parlament en què es va proclamar la independència de Catalunya perquè, en un marc radicalment diferent, es trobessin cara a cara.

Puigdemont, exiliat, i Junqueras, indultat recentment, van compartir dinar, fotografies i unes hores de distensió que van ser sobretot un retrobament personal i emotiu que va descansar en els bons oficis de la presidenta Carme Forcadell, la consellera Dolors Bassa i el conseller Toni Comín, tres veritables animadors d'una cita que era tan imprescindible com necessària. També unes postres que va preparar personalment l'amfitrió. Una cita sense retrets i amb més tuits que declaracions. En qualsevol cas, cap paraula de més, cap titular destacat, cap concessió a la complicitat.

Per més que passi el temps, i han passat gairebé quatre anys, la unitat de l'independentisme passa inevitablement pel cessament d'hostilitats entre els dos líders del moviment, que avui ni comparteixen estratègia, ni calendari, ni metodologia. Comparteixen, això sí, repressió. Una injusta repressió de l'estat espanyol, com a caps visibles del moviment independentista. I, això, no hi ha partit espanyol capaç de revertir-ho com s'està veient aquests dies amb el Tribunal de Comptes, però serveixen d'exemple les nombroses causes judicials obertes i que no fan sinó deixar una reguera d'injustícia i de repressió.

La sort és que tots dos ho saben i, potser per això, no podien negar-li a una part gens insignificant de l'independentisme una foto que per a ells, per a tota aquesta gent, és molt més que una imatge. És el símbol de la unitat que desitgen i que no veuen per enlloc. La unitat dels qui sempre ressalten que hi ha 74 diputats independentistes al Parlament de Catalunya i que, en despertar, sempre topen de cara amb la realitat: és un bon titular que de vegades no aguanta el dia a dia, molt més tàctic, partidista i ingestionable. També és la foto que ens recorda que hi continua havent exili i que els indults no han solucionat el conflicte entre Catalunya i Espanya. Han posat, en tot cas, el focus en el fe que la situació política a Catalunya continua sent una anomalia a l'Europa democràtica.

Els bons propòsits són que hi haurà una nova trobada, aquesta sí, per parlar de política. Qui sap si no arribaran mai o, quan es produeixi, serà ja massa tard. Ambdós són més ostatges de la història del que pensen i potser desitgen. Entre altres coses, perquè els nous protagonistes descansen, ara com ara, en l'autoritat i en el lideratge que exerceixen tots dos.