Només un Estat que ha perdut la vergonya i que s'ha descarat sense cap mena de complexos en la persecució dels seus ciutadans pel simple fet de ser independentistes, pot arribar a justificar que un organisme desprestigiat com el Tribunal de Comptes estigui actuant com un ens depredador per escurar el seu patrimoni i deixar-los el més a prop possible de la pobresa. Quan aquest dijous Albert Royo, que va ser secretari general del Diplocat entre els anys 2013 i 2017, ha comunicat que el Tribunal de Comptes li reclamava 4,5 milions d'euros per l'acció exterior duta a terme mentre ocupava el càrrec es començava a conèixer el muntant de desenes de milions d'euros que l'organisme fiscalitzador de l'Estat pretén que trenta-cinc ex-alts càrrecs independentistes dipositin com a fiança, segurament, a final del mes de juny.

La llista l'encapçalen Puigdemont, Mas i Junqueras i el Tribunal de Comptes sembla decidit a no deixar canya dreta. Es dona la paradoxa, a més, que l'organisme sentenciador no és pròpiament un tribunal de justícia, ja que el conformen membres escollits pel Congrés dels Diputats i pel Senat, fonamentalment a proposta del PP i del PSOE, i que alguns anteriorment van ocupar càrrecs de responsabilitat política. Hi han passat, per allà,  germans d'Aznar, concunyats de Rodrigo Rato i exministres, havent-se acceptat que la fiscalització tingués tantes llacunes com interessos hi havia pel mig. O que un centenar de treballadors dels 700 que estan contractats siguin familiars o persones properes a consellers i alts càrrecs del Tribunal.

L'últim escàndol en el qual es va veure embolicat el Tribunal de Comptes va ser la revocació de la condemna a l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i els que van ser regidors del seu equip de govern per la venda de 18 promocions d'habitatges de l'Empresa Municipal d'Habitatge de Madrid (EMVS) al grup societari Fidere, societat d'inversió immobiliària del fons Blackstone. L'absolució va ser adoptada per dos vots contra un, els de dos consellers proposats pel PP, un d'ells l'exministra d'Aznar —marit d'Ana Botella—, Margarita Mariscal de Gante. La decisió inicial d'una condemna de gairebé 26 milions en vendre els habitatges per sota del preu de mercat a un fons voltor va quedar així en focs d'encenalls.

Doncs aquest és l'organisme encarregat de fiscalitzar els comptes de l'Estat en els seus diferents nivells administratius i dels partits polítics. Res de bo no s'ha d'esperar en uns moments en què el rearmament del deep state contra l'independentisme s'ha tornat a posar en marxa i a una velocitat meteòrica. Els resultats de Madrid han estat els que han estat i res com Catalunya per situar a la diana. Tribunal de Comptes, indults, jutjats ordinaris, multes... L'inventari que ha format aquests anys l'Estat és inabastable.