La decisió intransigent del Tribunal de Comptes de no acceptar una pròrroga d'un mes en la fiança de 5,4 milions d'euros que han de dipositar fins a les 24 hores d'aquest dimecres una trentena d'independentistes catalans —entre els quals Puigdemont, Mas, Junqueras, Mas-Colell, Homs i Romeva—, unida a l'ara per ara negativa de les entitats financeres espanyoles a concedir un aval que contraavalaria la Generalitat a través de l'ICF, ha desembocat en una tensió política important, que amenaça l'inici de legislatura tranquil a Catalunya que alguns havien pronosticat.

Mentrestant, tornen els focs d'artifici al voltant dels temes relacionats amb la memòria històrica. Certament, són molt importants i necessaris, però el govern de Pedro Sánchez n'està fent un ús impúdic per provocar debats que allunyin el focus dels temes que tenen a veure amb el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per això, no ens haurien de fer oblidar que és molt difícil fer política quan la revenja és la columna vertebral de l'actuació del teu adversari.

Ja no es tracta d'una taula de diàleg sobre la qual planen nul·les esperances de solucionar res quan es reuneixi al setembre encara que l'independentisme hi vagi, com va sempre, a negociar amb la mà oberta. És el dia a dia el que és un camp de mines per a l'independentisme. No és acceptable que el PSOE s'alineï amb PP i Vox per impedir la creació d'una comissió d'investigació sobre el Tribunal de Comptes. La pinça de la unitat espanyola arriba fins a tal extrem que la Mesa del Congrés dels Diputats ni tan sols accepta que sigui debatuda en el ple de la cambra.

Quina és la línia vermella que ja no és acceptable per a les formacions independentistes? Perquè d'elles, cert que més d'unes que d'altres pel nombre de diputats, depèn el desenvolupament de la legislatura. Pel que es veu, el xantatge amb el que suposaria un hipotètic govern de Pablo Casado es prioritza sobre la ruïna econòmica d'un grup de servidors públics, milers de represaliats amb causes judicials al davant i retallades permanents de competències a través de lleis marc o simplement amb interpretacions legislatives centralistes que buiden l'autonomia catalana.

El que està succeint aquests dies al voltant del Tribunal de Comptes no és una anècdota. És l'estat profund que es regira amb males arts contra l'independentisme. Fins a l'extrem que la mateixa comissària de Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, ha assegurat que estan seguint de prop la causa del Tribunal de Comptes per l'acció exterior del Govern entre 2010 i 2017 i espera a veure quina és la decisió final. Potser no sap que a Espanya aquestes decisions ja estan preses.