Quaranta-vuit hores després dels greus incidents que van tenir lloc a Virgínia i que un jove blanc atropellés un grup de manifestants antifeixistes, el president dels Estats Units, Donald Trump, enmig d'una forta pressió al seu país, ha condemnat el Ku Klux Klan, els neonazis i els supremacistes blancs. Trump, que va començar amb una condemna genèrica de la violència dels dos bàndols després de l'assassinat d'una dona a Charlottesville, arrossegada per un vehicle, ha demostrat en aquestes hores que no només és un polític impopular i que divideix la societat, sinó que els seus valors no estan a l'altura de l'important càrrec que ocupa.

Mentre vèiem, a través de diferents imatges, com es feien obres al despatx oval de la Casa Blanca, hem assistit a tota una metàfora del que en realitat aquesta escena suposa. El despatx més important del món és, com en la imatge, buit, ja que el seu inquilí treballa a marxes forçades per traslladar al món una imatge de la presidència inapropiada, frívola, grollera, sexista i un munt de coses més. Fins i tot els més crítics amb l'expresident Obama no poden sinó reconèixer que entre aquest últim i Trump hi ha, sobretot, una gran distància: la que hi ha entre un president descarnadament allunyat dels mínims valors democràtics que dubta sobre si condemnar el racisme i una acció nazi, i un president, amb llacunes en el seu mandat, però ferm coneixedor del que suposa ocupar la presidència dels EUA.

L'ús indiscriminat de la paraula nazi en la política espanyola, sobretot arran que el Govern decidís impulsar el referèndum de l'1 d'octubre, on polítics i mitjans de comunicació importants han arribat a refererir-se així a membres de l'Executiu català i dirigents de Junts pel Sí, ha portat que en una part de la premsa espanyola els incidents de Virgínia es descriguessin com una confrontació entre grups de radicals, sense deixar clar les culpes d'uns i altres. Tota una paradoxa: aquells eren els nazis i així els ha reconegut des del primer moment tothom, no els que defensen un referèndum. La postveritat té aquestes coses.