Ve Ada Colau a explicar-nos, i ho fa sense enrojolar-se, que la Copa Amèrica de vela no era el que ella es pensava i que en un exercici d'autocrítica, honestedat i transparència, s'ha de fer una auditoria externa per veure quant ha costat i què és el que s'ha fet malament. Ho diu, cinc minuts abans de deixar l'acta de regidora i quan va ser un dels projectes del seu mandat que va avalar amb entusiasme, només cal recuperar les seves declaracions del moment, les compareixences al costat del president de l'època, Pere Aragonès, i altres autoritats. N'hi ha prou amb tan sols recollir alguns fragments de març del 2022 en els quals deia el següent: "Avui, Barcelona celebra una altra gran bona notícia i és que la nostra ciutat acollirà la Copa Amèrica de vela el 2024. Es tracta d'una competició on, més enllà dels dies de l'esdeveniment, els equips participants faran grans inversions en innovació i que, per tant, té un impacte econòmic sostingut durant els dos anys previs a la regata".

Era la primavera del 2022 i, segurament, Colau es feia il·lusions de poder inaugurar el gran esdeveniment nàutic en un tercer mandat, que no va arribar mai. Ha calgut esperar fins aquest setembre perquè la seva lloctinent, Janet Sanz, segona tinenta d'alcalde entre 2019 i 2023 i responsable d'àrees tan vinculades al projecte com Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, girés el discurs com un mitjó: "La Copa Amèrica és una estafa per a la ciutadania, és un projecte que no es pot tornar a repetir a Barcelona". La mateixa Colau ha assenyalat molt recentment que el temps havia demostrat que s'havia equivocat. Una manera de despatxar la qüestió en to victimista ja que, en tot cas, les explicacions que ha de donar als seus és com es va fer còmplice d'una estafa als barcelonins o, al contrari, com és que no se'n va adonar que l'estaven enganyant.

No ho sabrem mai, certament, perquè en cap dels dos escenaris la seva imatge no es projecta de la millor manera possible. No he estat mai un defensor absolut de la Copa Amèrica de vela que, realment, com a esdeveniment esportiu va dirigit a un públic molt reduït. Tampoc no crec que l'impacte en l'economia sigui realment el que se'ns ha dit ja que sempre hi ha una sèrie d'intangibles difícils de calcular. Però, dit això, tampoc no m'alineo amb les crítiques gratuïtes que es produeixen cada vegada que Barcelona emprèn una iniciativa d'aquelles que tenen pros i contres. Al revés, la imatge de Barcelona es fa més gran amb esdeveniments globals i permanents que atreguin visitants a la ciutat i ajudin a posar al món sencer el nom de la capital catalana. I això serveix tant per a la Fórmula 1 com el Mobile World Congress, també conegut com a Congrés Mundial de Mòbils, la final de la Champions de futbol o la de l'Eurolliga de bàsquet. Com més esdeveniments millor.

A Barcelona, com més esdeveniments globals, millor

No veig debats a París, Nova York o Londres d'aquesta naturalesa, potser perquè fa dècades que estan en primera línia quan es tracta de portar-hi un esdeveniment esportiu, un esdeveniment social o un congrés com els múltiples que acull, amb èxit, la Fira de Barcelona. A les autoritats se'ls ha de demanar que obtinguin, en totes les negociacions que comporten aquesta mena d'esdeveniments, unes condicions favorables per a la ciutat o el país, Catalunya. I se'ls ha de reprimir quan fan propaganda gratuïta i fàcil perquè els electors han decidit que no segueixin al càrrec i que és millor un canvi. Estar a l'hort i a la vinya mai acaba sent rendible a mitjà termini. Hi ha moltes maneres de fer política i d'intentar tornar a l'arena en les pròximes municipals el 2027, que sembla ser l'objectiu de Colau. Però difícilment serà enganyant els barcelonins.