L'independentisme polític i associatiu té l'obligació de donar una resposta política contundent a l'atac de l'estat espanyol d'espionatge massiu i il·legal en una proporció no coneguda fins ara per cap estat europeu. Vint-i-quatre hores després de la greu revelació del treball conscienciós dut a terme pel centre d'investigació canadenc de la Universitat de Toronto, The Citizen Lab, i l'extens reportatge de la revista The New Yorker, s'han produït moltes declaracions, propostes diferents, anuncis de querelles i fins i tot el Govern ha donat per trencada la confiança amb Pedro Sánchez. Són iniciatives lloables, però insuficients pel greu atemptat contra la democràcia i les llibertats que ha suposat el cas denominat CatalanGate

Sembla com si en el fragor del combat partidista permanent que sempre es viu a la Catalunya que aspira a ser un estat però que gairebé mai no es comporta com a tal, faltés captar la dimensió històrica del moment. Les institucions catalanes, els seus màxims governants, responsables d'entitats, advocats i un llarg etcètera han estat atacats en una situació que fins i tot la Comissió Europea ha considerat inacceptable i, en un moment, el Parlament Europeu ha creat una comissió per investigar Pegasus i altres programaris espia. Segurament, cap decisió adoptada a la Moncloa ―perquè allà hi ha per acció o per omissió l'epicentre, que ningú no tingui cap dubte―, a excepció dels GAL, té unes conseqüències de tanta gravetat i resulta tan denunciable en un estat de dret.

Siguem clars: amb Espanya no es pot comptar per aclarir la veritat. Ni amb l'Espanya política, on PSOE, PP, Ciutadans i Vox seran una pinya. El cordó sanitari a la ultradreta del qual tant li agrada parlar a Pedro Sánchez acaba sent en temes com aquest, en el qual preval la unitat d'Espanya per sobre de l'estat de dret, un soci que mai no falla. Tampoc no es podrà comptar amb els mitjans de comunicació i la premsa de paper editada a Madrid amb alguna raríssima excepció, almenys aquest primer dia. Per no parlar de les televisions espanyoles. Intel·lectuals?, influencers?, artistes?, professionals del dret?, seran pocs els que voldran tenir un problema amb l'estat espanyol.

Ja s'ha començat a veure: hi haurà entre indiferència, falsedats i menyspreu. La primera resposta de la Moncloa ha estat tan aclaridora que ni tan sols ha necessitat dissimular. Una negativa total i un recordatori sobre el que és un estat de dret. El camí està, per tant, segellat amb pany i clau. Mai no es reconeixeran les actuacions il·legals que s'han dut a terme i l'hermetisme serà total encara que s'hagi d'apel·lar a la llei de secrets oficials. Només una hipotètica intervenció de la justícia europea o d'algun dels països en els quals es presentin les corresponents demandes pot obrir una petita esquerda.

Ningú no voldrà depurar responsabilitats, ja que és el mateix estat qui ha comès l'espionatge massiu a ciutadans independentistes. El fet que afecti, entre altres dirigents, els quatre presidents que ha tingut Catalunya des del 2010 hauria d'animar Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès a una resposta conjunta en defensa de la màxima institució de Catalunya. La presidència de la Generalitat té una obligació política, però també una moral que, al cap i a la fi, és la que perdura en el temps. Ingrata en moltes ocasions, però obligada.

Ara toca a tots ells estar a l'altura no del més fàcil i el més còmode, sinó de les obligacions del càrrec que un s'ha obligat públicament a defensar i protegir.