Encara hi ha moltes coses a dir sobre les eleccions andaluses, que han propiciat una rebolcada històrica als socialistes i han dut la dreta i el franquisme a la victòria electoral. Ara tots són laments, fonamentalment al PSOE, que va acomiadar des de les diferents comandàncies andaluses guàrdies civils i policies nacionals per actuar amb una virulència mai no vista abans contra persones indefenses que simplement volien votar al referèndum de l'1 d'octubre. D'aquell A por ellos i del suport acrític al discurs del Rei del 3 d'octubre venen part dels problemes de la societat andalusa. Algú pensava que sortiria gratis el franquisme ressuscitat pels malabaristes de la transició espanyola? Doncs vet aquí: Vox, 12 diputats. La dreta de l'aznarisme (PP), Rivera com a representant del pensament joseantonià (Cs) i Abascal liderant la formació franquista (Vox) tenen una sòlida majoria al Parlament andalús. Només fa falta veure què fan amb ella.

Però hi haurà molts dies per parlar d'Andalusia i de la incompetència dels partits del sistema. Avui, el meu article vol aturar-se en els dos nous membres del Govern destituït per Mariano Rajoy que han iniciat una vaga de fam indefinida. Es tracta de Joaquim Forn i Josep Rull amb qui, units a Jordi Sànchez i Jordi Turull ―que la van començar dissabte―, ja sumen quatre els presos polítics de Lledoners en vaga de fam. Sànchez, Turull i Rull són, a més, actualment, diputats de la XII legislatura del Parlament de Catalunya, ja que no han renunciat a l'escó. És una situació realment excepcional, tant en el pla polític com humà. És una resposta inhabitual en un estat democràtic i que es preï del seu sistema judicial. Per a moltes persones, Espanya ha deixat de ser-hi, entre aquests estats, arran de la causa general contra l'independentisme català. Hi ha en tots ells una pulsió gandhiana de protesta civil davant d'una gran injustícia per part del TC que té bloquejats des de fa un any! els seus recursos. Què va fer Mahatma Gandhi? Un total de 17 vagues de fam d'entre 7 i 24 dies cadascuna.

El centre penitenciari de Lledoners era fins ara tan sols una presó. Una presó on injustament estan reclosos els set presos polítics catalans després d'una instrucció de la causa penal per part del Tribunal Suprem que no se sosté en cap dels seus relats i que dista molt d'ajustar-se al que va succeir aquells dies. Una situació igual d'injusta que la que suporten en dos centres penitenciaris més Carme Forcadell i Dolors Bassa. Els presos en vaga de fam tenen avui el reconeixement, el suport i la solidaritat d'una massa ingent de catalans que se senten ideològicament pròxims però també de molts altres de les ideologies més diverses. En públic, les coses són en blanc i negre; en privat, els grisos també abunden.

Quina enorme paradoxa: la dignitat de Lledoners, de Mas d'Enric i Puig de les Basses, davant l'aterratge de Vox al Parlament d'Andalusia. Els que tan sols donaven al seu poble l'oportunitat de votar davant els que animaven aquells que, porra en mà, causaven més d'un miler de ferits. Els defensors de la democràcia davant els qui volen acabar amb ella. Tot això en dues imatges.