El raper Valtònyc es queda a Bèlgica i en llibertat. Tampoc en el seu cas la justícia espanyola no ha aconseguit, ara per ara, que l'euroordre emesa per l'Audiència Nacional faci cap mena d'efecte. En el cas del cantant, a més, l'euroordre d'extradició era per terrorisme, una cosa del tot estrafolària quan del que s'està parlant és del text d'unes cançons.
Nou revés a la justícia espanyola que fins ara ha fracassat a Europa en tots els seus intents. Tant en aquest per terrorisme com en el cas dels polítics catalans per rebel·lió i malversació i en quatre estats diferents: Bèlgica, Alemanya, Regne Unit i Suïssa. Els casos de Brussel·les ―Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig― i Ginebra ―Marta Rovira― són els més avançats; el cas alemany, que afecta el president Carles Puigdemont, no hauria de demorar-se més enllà d'aquest mes de juliol i el de la consellera Clara Ponsatí, a Edimburg, té una nova vista preliminar el proper dia 23.
Valtònyc va abandonar Mallorca en direcció a Brussel·les el mes de maig passat per no haver d'entrar a la presó i complir els tres anys i mig de condemna ferma que tenia. Des d'aquella data, les peticions de diversos col·lectius han estat importants. Tanmateix, ningú no ha atès aquesta demanda. El nou govern espanyol de Pedro Sánchez tampoc no ha donat cap instrucció a la fiscalia general de l'Estat.
Més enllà de l'opinió que cada un pugui tenir de la lletra de les cançons del cantant mallorquí, presentar-se a Europa amb una demanda d'extradició no deixa de sonar estrambòtic. El mateix que el que molts veuen com un exercici de llibertat d'expressió d'altres acabin jutjant-ho per terrorisme. És molt difícil que així la justícia espanyola guanyi prestigi i predicament davant dels socis europeus.