El pas endavant donat per la vella guàrdia d'Esquerra Republicana per acabar amb Oriol Junqueras i qualsevol possibilitat de retornar a la presidència del partit explica amb més cruesa que qualsevol declaració el nivell d'animositat desfermat per l'aparell de la formació republicana. Els crítics amb Junqueras han aconseguit unificar una foto de vells roquers republicans, en essència els arquitectes dels dos tripartits d'esquerra a Catalunya entre el 2003 i el 2010, amb el nucli dur de l'aparell d'aquests anys —membres de l'executiva, alts càrrecs al Govern o fins i tot molts parlamentaris— en una cruenta batalla pel control de l'organització que l'ha posat potes enlaire i ha propiciat una imatge de nit de ganivets llargs que només una de les dues parts podia quedar dempeus.

Històrics com Joan Puigcercós o Joan Ridao (secretaris generals d'Esquerra ambdós en el passat), l'expresident del Parlament Ernest Benach o figures rellevants al si d'Esquerra pels seus anys de militància com l'exconsellera d'Educació Marta Cid (46 anys de carnet), el també exconseller Josep Huguet i molts altres d'un perfil polític semblant han convergit en esforços amb dirigents més actuals com Carme Forcadell i Dolors Bassa —ambdues amb un passat a la presó per l'1-O, el mateix temps que Junqueras— després que es donés el tret de sortida contra l'expresident amb les declaracions de Xavier Vendrell. Unes paraules, les de Vendrell, que van suposar un abans i un després en la batalla pel control del partit per les acusacions abocades per una persona que ha tingut una enorme ascendència en l'organització, moltes vegades des de l'ombra.

Vendrell va afirmar que Junqueras s'havia amagat a Montserrat després de la proclamació d'independència del Parlament perquè tenia por i que no havia tingut una participació important en la preparació malgrat ser vicepresident del Govern i va donar el mèrit a Carles Puigdemont i Marta Rovira. Això i la seva petició a l'actual direcció que obri un expedient a Junqueras per negociar amb el govern Illa la continuïtat d'exalts càrrecs republicans que li són afins —una cosa que ell ha negat rotundament— dona una idea de fins on ha arribat l'agressivitat dialèctica entre els membres d'ERC. El primer pas el va fer Junqueras a Olesa de Montserrat acusant directament Marta Rovira i el seu equip d'haver-lo exclòs de decisions molt importants del partit després de la seva entrada a presó el 2017, situació que hauria continuat una vegada va sortir de la presó amb un indult el juny de 2021. Junqueras es va comprometre a netejar el partit abans de recosir-lo i va posar diversos exemples per provar d'explicar com havia estat traït.

La pregunta és com afectarà l'explosió descontrolada de draps bruts a la decisió dels militants al congrés d'ERC

Ara, amb la cursa d'atacs ja imparable —Junqueras sí que va frenar les seves invectives poc després de l'acte d'Olesa— la pregunta és com afectarà l'explosió descontrolada de tants draps bruts entre el cos electoral, els més de vuit mil militants, que han de decidir al congrés del 30 de novembre si voten a una d'aquestes dues candidatures, Militància Decidim, de Junqueras, o Nova Esquerra Nacional, o, si reuneixen els avals necessaris, a les altres dues: Foc Nou i Recuperem Esquerra, molt més partidàries de distanciar-se del PSC i prioritzar la unitat independentista. Aquesta última possibilitat és l'única que inquieta el PSC i el Govern de Salvador Illa ja que suposaria una preocupació afegida a una legislatura en la qual no té majoria parlamentària i Esquerra pot optar per fer-ho fàcil, complicar-li puntualment la vida o fer-li impossible el trajecte dels propers quatre anys. Aquesta és la carta de la candidatura d'Helena Solà i Alfred Bosch, Foc Nou, que aspiren a mobilitzar aquells militants que, per exemple, poden estar molestos perquè el seu partit li hagi facilitat la investidura a Illa. I un dels resultats d'això és que el president vagi a Madrid a celebrar el 12 d'Octubre, la Hispanitat, i aparèixer públicament a la capital d'Espanya al costat del rei Felip VI en la desfilada militar i la resta d'actes oficials.