"El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l'imam i van permetre que vingués i ens escalfés el cap. Ho dic ara i no ho vaig dir abans per por de represàlies o que em pogués perjudicar. Però ja estic condemnat i no hi tinc res a perdre". Aquestes terribles i gruixudes paraules han estat pronunciades per Mohamed Houli Chemlal aquest dijous a la comissió parlamentària que analitza els atemptats del 17 d'agost del 2017, a Barcelona i Cambrils, que es van saldar amb setze víctimes mortals i més de 150 ferits, fruit de l'acció d'un comando gihadista. Vuit dels terroristes captats per l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, també de nacionalitat marroquina, i capitost de la cèl·lula, també van morir. Però qui és Mohamed Houli Chemlal? És el terrorista condemnat el 2021 per l'Audiència Nacional a 43 anys de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius i inflamables, i estralls en temptativa de caràcter terrorista, amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. És l'únic gihadista supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar la vigília dels atemptats.
És obvi que Chemlal, que compleix condemna a la presó de Còrdova, és l'única persona viva del comando terrorista desplaçat a Alcanar que era coneixedora d'informació crítica. No consta que hagi estat forçat a efectuar aquesta declaració i crec que és del tot descartable que hagin estat els independentistes els que hagin fet cap pressió amb el marroquí. Cal donar per bona tota la seva versió? Potser no. Però el que segur que no s'ha de fer és esquivar-la i descartar-la. Sobretot quan sempre ha planat sobre els atemptats de l'agost del 2017 la sospita que, malgrat que el judici va voler posar punt final a la informació de la matança i la participació d'Es Satty, encara hi havia zones fosques sobre l'imam de Ripoll i les seves vinculacions amb el CNI. El Centre Nacional d'Intel·ligència va aportar, amb moltes resistències, després de no pocs avisos, una documentació desclassificada pel govern espanyol sobre els atemptats. Era clarament insuficient i, en realitat, va servir per a molt poc. Tampoc no s'esperava una actitud menys obstruccionista, però això ha tingut una conseqüència inevitable: què és el que no sabem?, què pretén amagar el CNI?
El govern socialista hauria de ser el primer interessat a desclassificar tot el que tingui sobre el CNI i l'imam de Ripoll
Per això, Junts per Catalunya vol que el Congrés demani al CNI més documents sobre la seva relació amb l'imam de Ripoll fora de la presó i també reclama el registre de trucades del mòbil que li van facilitar els serveis secrets el 2014. Així, reclama que es facin públiques dades sobre el seguiment que els serveis d'intel·ligència o de seguretat van fer d'Es Satty després de la seva sortida de la presó de Castelló i fins quan van durar exactament. D'altra banda, també volen saber quins informes té el CNI sobre la creació de la bústia morta o el correu electrònic que feien servir per contactar amb l'imam i que, pel que sembla, s'activava des de Ripoll i al qual es va accedir per última vegada després de l'explosió d'Alcanar. En aquest punt, també entren les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo, que assegura que en les seves notes d'intel·ligència alertava de la radicalització de l'imam, cosa que després ningú del CNI no ha confirmat, però tampoc no ha aportat documentació que ho negui.
Més de set anys després dels atemptats hi ha, almenys, una declaració d'un terrorista jutjat, condemnat i actualment a presó que corrobora que no és ni de bon tros un disbarat continuar intentant esbrinar la veritat sobre què hi va haver darrere d'aquell terrible atemptat. Com que, en cas de ser cert el que afirma, és d'una enorme gravetat, ja que equivaldria al fet que el CNI sabia que l'imam de Ripoll atemptaria, cal ser cauts. El govern socialista —en aquell moment hi havia el PP— hauria de ser el primer interessat a desclassificar tot el que tingui. El que se li sol·liciti sobre l'atemptat i també el que no es demani. Hi ha moltes coses en joc i del president Pedro Sánchez s'espera que instrueixi la seva ministra de Defensa, Margarita Robles, que tampoc no ho posarà fàcil. No es tracta de veure conspiracions a tot arreu, però tampoc de mamar-se el dit i desqualificar una declaració pel simple fet que la fa un dels terroristes. Perquè aquí alguns ja fa molts anys que ens afaitem.