El Nacional ha decidit no publicar cap dels vídeos que han aparegut o puguin aparèixer pròximament dels consellers o líders independentistes catalans que han estat empresonats i que són, al nostre parer, presos polítics, a les presons d'Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. I pensem que aquesta decisió editorial és prou important com per exposar-la i justificar-la en públic, atès l'enrenou que s'ha originat amb les imatges difoses ja en dos mitjans de comunicació tan diferents com el diari Ara i La Sexta. Els nostres lectors no han pogut veure aquest dijous les imatges de què tothom parla i TV3 ha divulgat a la gran majoria dels seus programes de notícies i de debat, inclosos tots els seus informatius.

Una prèvia: no pretenem convertir-nos en jutges del que està bé o malament després d'una jornada en què hi ha hagut pronunciaments radicalment diferents de professionals molt respectables. Però no seríem nosaltres mateixos si no defenséssim el que fem, ja que només som un canal de comunicació entre la informació i els nostres lectors.

El punt nuclear de discussió rau en la condició que cadascú vulgui atorgar als nou polítics que estan repartits en tres presons dels voltants de Madrid. Per a nosaltres, i així ho hem dit des del principi, són presos polítics. Estan privats de llibertat injustament per una acció política i la situació de presó provisional en què es troben és tan injusta com inhumana. En aquestes condicions, el presumpte interès informatiu de les gravacions no ha de prevaler sobre el respecte a la intimitat i la seva violació. Només el consentiment explícit dels tres consellers presos o dels seus familiars més propers justificaria la seva publicació. Consentiment, no coneixement, que encara que sonen igual, són termes molt diferents. Si fem cas al que ha declarat explícitament l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas en abandonar aquest dijous Estremera, i cito textualment, Junqueras, Romeva i Forn van expressar "la seva indignació per la publicació en absolut consentida ni per ells ni per les seves famílies".

Aquesta posició, en cas de ser certa, i no ho hem de dubtar, hauria de tancar qualsevol debat. Almenys, aquest és el nostre cas. I hauria de ser-ho per a tots aquells que els considerem presos polítics. Perquè, en cas de no fer-ho així, més enllà dels problemes legals de la gravació, que haurà de dirimir d'una banda la justícia i, d'una altra, Institucions Penitenciàries, i que mereix un sever càstig, s'entra en un debat pantanós sobre si els afectats queden més o menys bé, si les imatges són humiliants o no per a ells, i com es viu a la presó. Ens hem passat la línia vermella que diferencia drets exclusius dels presos polítics per entrar en un tema interpretatiu, discrecional i valoratiu. Junqueras, Romeva, Forn, Turull, Rull, Forcadell, Bassa, Sánchez i Cuixart no haurien d'haver passat ni una nit a la presó pels fets dels quals se'ls acusa, i els dos últims ja fa 274 dies que hi són!

Pensem que hem pres la millor decisió, però això ho han de valorar els nostres lectors, a qui creiem que devíem, perquè així ens ho han fet saber molts d'ells, una explicació.