Que el comissari Villarejo va servir a molts, a més d'ell mateix, durant les dècades que va oferir el que eufemísticament es denominen "serveis a l'Estat", és quelcom a hores d'ara poc discutible. José Villarejo ha proporcionat prou material perquè no es discuteixi la major: darrere d'una trama d'interessos que el va fer milionari hi havia sempre encàrrecs de ministres, exministres o alts càrrecs de l'Estat, també entitats financeres com el BBVA, que ha vist la seva reputació totalment esquitxada, particulars poderosos que el contractaven, i un llarg etcètera. En aquesta inesgotable fonoteca que té, apareixen des de coses que ja hem anat coneixent durant els últims temps a altres que han anat esquivant la llum pública, atès que els que hi apareixen retratats són massa poderosos.
Aquest dissabte, quan ja fa tres anys que és a la presó d'Estremera, ha fet públic un comunicat de quatre pàgines en el qual deixa una pregunta en l'aire: per què es mantenen secretes les diligències de l'operació Catalunya? Per què no es fan públiques? Villarejo, com a comissari jubilat de la Policia Nacional, sap bé del que parla, ja que ell mateix va investigar i va recopilar informació de polítics i no polítics favorables a la independència de Catalunya, però també d'aquells que no es declaraven marcadament unionistes. Aquesta operació secreta i al marge dels canals oficials es va posar en marxa després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012, convocada sota el lema de "Catalunya, nou estat d'Europa".
És, sens dubte, un dels assumptes més tèrbols de guerra bruta per part del Ministeri de l'Interior en moltes dècades, amb l'aquiescència del llavors president, Mariano Rajoy, que va deixar fer al seu ministre Jorge Fernández Díaz. Però també una carpeta plena molts cops de material fals o no provat, amb l'única voluntat d'incriminar molts independentistes. Villarejo, a més de Fernández Díaz, vol citar com a testimonis tota una llista de personalitats a les quals diu que "va servir i va gravar", des de l'actual ministra Margarita Robles, a la fiscal general de l'Estat, secretaris d'estat i magistrats de l'Audiència Nacional.
Amb el que sabem de Villarejo és obvi que no és de confiança. Però se li pot concedir el benefici del dubte. Almenys, fins que el que s'estudia als jutjats i no sabem exactament què diu vegi la llum.