Les vitriòliques declaracions de Gabriel Rufián avalant, sense cap prova nova, els informes atribuïts a les clavegueres de l'Estat respecte a unes presumptes relacions entre el president Carles Puigdemont i una sèrie d'emissaris del Kremlin en el passat, quan ja era a l'exili, després de la dissolució del Govern per Mariano Rajoy i la supressió de l'autonomia catalana, suposen un salt al buit del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés que hauria de remoure els fonaments del govern de coalició existent a Catalunya. Rufián ha tret tota la seva artilleria dialèctica davant el seu soci de govern i ha deixat el president Pere Aragonès en una situació incòmoda, ja que Junts, que li va facilitar la investidura, li exigeix una desautorització pública de Rufián i difícilment podrà acontentar-se amb menys.

L'allau de reaccions de Junts per Catalunya, començant pel seu secretari general, Jordi Sànchez, que ha replicat al portaveu al Congrés que "és impossible ser més miserable", han disparat una crisi entre els dos partits, que ja no és tan sols de desconfiança, sinó que també és d'oberta deslleialtat. La tarda d'aquest dimarts ha tingut episodis desconeguts davant de la gresca de la dreta extrema i les seves terminals mediàtiques, no en va Rufián havia donat pàbul als sectors repressius de l'estat espanyol, en atorgar credibilitat a les campanyes contra l'independentisme. Al final, sense venir a tomb, Aragonès, que tenia a l'agenda un plàcid viatge a Alemanya aquest dimarts, s'ha trobat amb una crisi que no era a l'agenda, que haurà de monitorar des de Stuttgart i Berlín, i que l'hi ha obert el seu portaveu al Congrés dels Diputats.

Encara que al món independentista fa ja temps que s'ha produït una enorme fissura entre Esquerra i Junts, que ha provocat múltiples desavinences, en general presos polítics i exiliats han quedat protegits del xoc diari partidista. Per això costa més d'entendre, sense venir a tomb, l'agressivitat de Rufián. "Són senyorets que es passejaven per Europa, reunint-se amb la gent equivocada, perquè així, durant una estona, es creien James Bond. No ens representen i m'estic contenint", va dir des del faristol de la sala de premsa del Congrés dels Diputats. L'exili dels membres del Govern, com el de Marta Rovira o Anna Gabriel, és una anomalia democràtica. Com ho són els presos polítics que van ser privats de llibertat durant gairebé quatre anys, fins que el passat 23 de juny se'ls va concedir un indult parcial perquè abandonessin la presó. Fer mofa de dirigents polítics que són a l'exili i qüestionar la seva honorabilitat no és que sigui impropi d'un alt càrrec independentista, sinó que ho és de qualsevol demòcrata que s'hauria de rebel·lar davant d'una situació com aquesta.

El fet que la diatriba de Rufián s'hagi produït després de l'anunci d'Esquerra, al cap de poques hores d'acabar la seva conferència nacional diumenge passat, que potser serà el seu cartell electoral a les municipals a Santa Coloma de Gramenet, té a veure segons alguns dirigents dels republicans amb la seva resposta. Són aquells que opinen que no es troba còmode amb un anunci que ja ha precisat que no l'allunyarà del Congrés dels Diputats. No és la primera vegada en els últims temps que en alguns sectors del partit, més en l'òrbita del Govern, s'especula amb la necessitat per part d'Esquerra de disposar d'una alternativa a Rufián en les pròximes eleccions espanyoles previstes per a finals del 2023. No és una plaça fàcil per a un partit que no sigui el PSC, la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, on, històricament, els socialistes han liderat l'alcaldia amb sobrades majories absolutes. Actualment, els socialistes, de la mà de Núria Parlon, tenen 17 de 27 regidors, mentre que Ciutadans en té 4, En Comú Podem 3 i Esquerra Republicana els altres 3.