Els eurodiputats reunits a Estrasburg per analitzar les conseqüències de l'espionatge de l'estat espanyol a l'independentisme català han tingut aquest dimecres a la tarda un tast del que és, en realitat, la dreta extrema espanyola en les seves tres organitzacions polítiques —PP, Vox i Ciutadans— i, també, des d'una posició molt més críptica, del PSOE. S'ha de tenir molt poc coneixement del que és la democràcia a Europa per anar amb el trabuc a l'espatlla a propagar, als quatre vents, que el programari Pegasus és per espiar els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem per sedició i per ampliar fins i tot el focus a tots aquells que han vingut defensant públicament des del referèndum de l'1-O o la proclamació d'independència del Parlament el 2017 que ho tornarien a fer.

És obvi que Espanya té una posició difícil, insostenible. Incompatible amb qualsevol plantejament democràtic que es pugui fer. Hi ha hagut espionatge massiu, il·legal i indiscriminat als independentistes i encara no sabem ni qui és el responsable últim d'una acció il·lícita, ni qui no ha pagat la intromissió en la vida dels espiats. Tenim una certa idea que, d'una o una altra manera, l'escàndol assenyala l'estat espanyol, sigui un organisme oficial o les clavegueres: en molts casos, quan se'ls necessita, tampoc no són gaire lluny. Una altra cosa és l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles, que sembla situar el Marroc entre els responsables, una molt mala posició per al president del govern espanyol després que hagi lliurat sense cap explicació convincent a Mohamed VI el poble sahrauí, renunciant Espanya a defensar el seu dret a l'autodeterminació.

Però tornem a Estrasburg. Sentir l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido dir les bajanades que va pronunciar en un minut va ser suficient per posar els pèls de punta als seus col·legues europeus. Va fer un margaritarobles, que sembla que acabarà sent la línia espanyola de defensa de la il·legalitat. Defensar la utilització de Pegasus contra els independentistes quan l'ambient general era de repulsa a l'ús del programari explica a la perfecció la frontera que hi ha al Pirineu. I això que Zoido és magistrat, va ser jutge degà de Sevilla i membre de la sala del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. Igual així s'explica tot el que moltes vegades no se sap com explicar. S'ha de ser molt poc demòcrata o tenir una concepció molt estrambòtica del que és la democràcia per pensar que fora de països com Polònia o Hongria arribaran a entendre una defensa tancada de l'espionatge a la dissidència política.

Mentre això passava a Estrasburg, a Madrid la ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixia a la Comissió de Defensa del Congrés per donar, suposadament, les explicacions que el govern espanyol es va comprometre a oferir quan va esclatar el CatalanGate. Cal recordar que va ser la primera línia de defensa de l'Executiu junt amb la comissió de secrets oficials per calmar, sense èxit, Esquerra Republicana. Durant dues setmanes han jugat amb aquesta possibilitat però com tot el que envolta Pedro Sánchez ha estat una fantasia. Des del primer moment es va negar la major, no hi hauria cap revelació, ja que a la comissió no es podia parlar de Pegasus. Així va començar i va acabar l'exercici de transparència promès pel govern. Resta ara la comissió de secrets oficials del Congrés, que, com el seu propi nom indica, són oficials i està prohibit divulgar-los. I fins aquí arribaran les explicacions polítiques.

Això no és obstacle perquè, en funció de com vegin de molestos els socis parlamentaris, acabin deixant anar llast i lliurant el cap de la directora del CNI, una peça de caça menor sens dubte disposada a sacrificar-se si és necessari. Ja trobarà una altra col·locació en el futur. El govern espanyol ha comès diversos errors des que va esclatar el CatalanGate, farà aviat 20 dies. Va minimitzar inicialment el seu impacte, va pujar a cavall de versions contradictòries, va justificar en seu parlamentària l'injustificable, per ara fer pinya políticament i mediàticament, provant de convèncer als mitjans afins que és un atac als fonaments de la democràcia espanyola i la seguretat nacional. Què serà la propera?