De la mateixa manera que fa un any Vox va entrar amb força al Parlament de Catalunya —11 seients i 7,67% dels vots—, la ultradreta, amb la seva tercera posició a Castella i Lleó, és en termes polítics la triomfadora dels comicis autonòmics en assolir 13 escons i el 17% dels vots. El president en funcions de la comunitat, Alfonso Fernández Mañueco, del Partit Popular, ha guanyat les eleccions amb una victòria més amarga del que pot semblar a primera vista: va avançar els comicis fiant-se d'unes enquestes que l'apropaven a la majoria absoluta, una cosa que no només no ha succeït sinó que s'ha quedat molt lluny, i, a més, els resultats d'aquest diumenge el deixen en mans de la formació de Santiago Abascal.

La ultradreta tindrà la clau de la governació a Castella i Lleó i qui sap fins i tot si imposarà a Mañueco com a condició inexcusable per facilitar-li la reelecció la seva presència a l'executiu, una cosa que, sens dubte, posa dels nervis Pablo Casado, ja que li rebenta la seva estratègia electoral en unes futures eleccions espanyoles i irritarà personalitats de la formació blava com el gallec Alberto Núñez Feijóo o fins i tot l'andalús Juanma Moreno, que també aspira a avançar els seus comicis i celebrar eleccions al voltant de l'estiu. En canvi, serà del grat de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l'única dirigent popular capaç de neutralitzar i absorbir Vox, com va demostrar el mes de maig passat, i, òbviament, de José María Aznar.

Encara que no eren unes eleccions fàcils per al PSOE, el seu pobre resultat és inapel·lable: l'esquerra passa de 37 parlamentaris a 29 en un parlament de 81 procuradors. Els socialistes retrocedeixen, de 35 a 28, set escons que serveixen en bona manera per nodrir les formacions de l'Espanya buidada que, amb diferents sigles, obté representació a Sòria per primera vegada (3 diputats i primera força política amb el 41% dels sufragis), Lleó (3 seients, triplica) i Àvila (on en manté un). Als socialistes només els consola que l'alça de Vox els servirà per alertar al conjunt de l'Estat sobre el risc, real, que la formació d'ultradreta serveixi de trampolí als populars per conquerir la Moncloa en les pròximes eleccions espanyoles. Un rèdit massa pobre i que confirma, en part, que el PSOE perd força encara que no amb la intensitat que pretenen fer veure les enquestes continuades dels mitjans de la dreta.

Menció a part mereix el cant del cigne de Ciutadans, que passa de 12 parlamentaris a tan sols un per la circumscripció de Valladolid. La formació taronja confirma que és un holograma pla i que només la inèrcia que encara conserva del passat el fa retenir unes desenes de milers de vots, sense arribar al 5% en el conjunt de la comunitat. Tot això, la mateixa setmana que s'ha sabut que el despatx Martínez-Echevarría ha prescindit d'Albert Rivera per gandul. Ciutadans, Rivera, Arrimadas i tota la cort taronja comencen a desaparèixer de la vida pública, una cosa que sens dubte és una bona notícia. De fet, la careta que era una formació liberal ha caigut abruptament.