D'entre les moltes ximpleries que he llegit en les últimes 48 hores sobre l'ascens de Vox, cap no té la força del corrent d'opinió pública i publicada que, amb diferents arguments, sosté que el creixement de la formació franquista és culpa de l'independentisme català i conclou que els sorprèn que no l'hagi assumit. Sospito que el grau d'estupidesa no pot ser tan alt per escriure-ho tan alegrement i que tot obeeix, com veiem tan sovint, a interessos politicoempresarials. Perquè si bé és cert que Vox ha passat a ser un problema per a tothom, no tots tenen responsabilitat en què això hagi succeït.

Diguem-ho clar: Partit Popular, Ciutadans i PSOE han alletat la bèstia fins que se'ls ha descontrolat i els ha fet una atzagaiada. És que potser no han anat de la mà amb Vox a les manifestacions que l'unionisme ha celebrat a Barcelona? Potser no han participat els quatre, festivament, en actes conjunts? Potser no han participat dirigents del PSC, fins i tot Miquel Iceta, en convocatòries unitàries de l'unionisme en què un dels lemes més corejats ha estat Puigdemont a la prisión? I ara què pretenen: sortir nets de les irresponsabilitats que han comès? Van cridar A por ellos i també van anar contra ells.

Vox els va servir per a la causa del jutjat 13 de Barcelona instruïda per les manifestacions davant la conselleria d'Economia de setembre del 17, després de l'entrada de la Guàrdia Civil al departament i les detencions dels alts càrrecs que es van produir. Vox els va servir com a acusació particular pel referèndum de l'1 d'octubre. Vox els va servir com a palanca per a un discurs tan bèstia que ells només feien en privat. Oblidant que en aquesta Espanya irreformable, qui enarbora la bandera, qui s'alinea amb la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, qui defensa l'alta judicatura i qui desplega la duresa més gran contra Catalunya té molt de guanyat.

Hi va haver un temps, entre els anys 2012 i 2015, que es va haver de fer molta política i oblidar-se dels tribunals com l'única solució possible. Entre 2015 i 2017 hi va haver un altre moment en què el camí era molt més estret però l'Estat va optar per la confrontació total i desarborar l'adversari. Rajoy, Rivera i Sánchez hi estaven molt d'acord quan SSS els preparava el que havia de ser el cop definitiu a l'independentisme. Avui Espanya té tantes crisis i de tanta gravetat a sobre de la taula que no caben als dits d'una mà: crisi de les institucions, crisi de la monarquia, crisi de la justícia, crisi territorial, crisi econòmica, crisi de partits...

Abans d'engegar el ventilador de l'estropellament que han provocat, i del que només ara se n'adonen, potser haurien d'haver posat el morrió a tots aquells que han defensat la repressió, la pèrdua de drets civils dels presos polítics, la supressió de l'autonomia catalana o la vulneració permanent de la veritat en una causa judicial contra l'independentisme. Perquè a Vox no se'l combat asseient-lo a taula cafè, copa i pur un dia i un altre.