El Parlament del Regne Unit ha presentat un informe encarregat a un expert nord-americà en xarxes socials que havia d'establir si era certa la teoria que Rússia fomentava l'independentisme a Catalunya a través de diferents pàgines web que publicaven notícies falses. Potser ho recorden. Durant diversos dies se'n va parlar el passat mes de setembre i en dies posteriors als mitjans, ja que tant el diari El País com el think tank espanyol de referència, el Real Instituto Elcano, van liderar una campanya d'intoxicació en aquest sentit. Ambdós sostenien sense marge d'error que s'estava produint una interferència russa al procés català i que actuaven, també alhora, una legió de bots —perfils de xarxes socials automatitzats capaços de convertir en tendència qualsevol informació— per tal d'afavorir la independència de Catalunya. L'informe del Parlament britànic no ha pogut ser més contundent i assegura que la teoria de la ingerència dels russos es basa en una investigació "descurada i esbiaixada" i que els arguments són "febles i imprecisos"; el text conté altres nombroses perles més d'aquest estil que desqualifiquen la tasca del mitjà informatiu. Punt final.

No és la primera vegada que succeeix, però de vegades la velocitat de la informació ens impedeix de reflexionar sobre la gran mentida mediàtica en la qual som immersos i assistim sense prou eines a la construcció de falsedats sense que moltes vegades puguem fer gaire res més que queixar-nos o alçar la veu. Més enllà d'aquest cas, ja greu per si mateix, en citaré encara que només sigui a títol d'exemple set més d'aquests últims dies, uns polítics i altres d'econòmics. Encara que només serveixi per veure com es desconstrueix una mentida en temps real.

El govern català ha dut a terme un acte de rebel·lió. Una acusació greu que ha posat a sobre de la taula el Tribunal Suprem i que qüestiona la justícia de diferents països. Alemanya l'ha rebutjat en el cas del president Puigdemont, Suïssa ha expressat una distància sideral, Bèlgica guanya temps i els seus jutges tampoc no ho veuen i Escòcia ha ajornat fins al juliol el judici. Al final, tot sembla quedar en una rebel·lió d'ús local, ja que si el delicte exigeix violència ara es prova de construir la primera rebel·lió sense violència.

Hi ha hagut malversació de diners públics. Ha estat el mateix Ministeri d'Hisenda per boca del seu responsable, Cristóbal Montoro, qui ha obert una via d'aigua considerable al sumari del Tribunal Suprem. Ho ha dit el ministre en una entrevista i una alt càrrec en seu parlamentària. El jutge sembla haver tingut prou amb els informes de la Guàrdia Civil i no ha requerit l'imprescindible informe dels tècnics d'Hisenda. Mal fet. Ara, Llarena proposa un acarament entre el ministre i el cap de l'UCO de la Guàrdia Civil. Sensacional. Made in Spain.

El procés serà letal per a l'economia catalana. Encara que Catalunya ha hagut de suportar un atemptat gihadista a Barcelona i Cambrils en ple mes d'agost i una repressió policial sense parió dels seus ciutadans als carrers de desenes de poblacions del país, el creixement econòmic ha estat del 3,4% respecte al 2016, tres dècimes més que a Espanya i un punt per sobre de la zona euro. Amb tot en contra, la propulsió de l'economia catalana és molt bona. Han hagut de reconèixer aquesta setmana el seu error l'FMI i l'AIReb. Quin seria el límit en unes condicions diferents?

Les exportacions catalanes se'n ressentiran. En els mesos de gener i febrer, les últimes dades conegudes, el creixement ha estat del 4,9% i suposa el 24,4% de totes les exportacions espanyoles. No cal dir res més.

El turisme caurà en picat. Ha estat una afirmació també falsa. Al gener, el creixement ha estat el màxim d'Espanya després de les Canàries. I al febrer també ha crescut respecte al 2017. Tornem a allò del creixement econòmic: I si la policia no hagués impactat a l'estranger amb aquelles dures imatges?

El Port de Barcelona tindrà una regressió. Les dades del seu president, Sixte Cambra, farien envermellir molta gent. És el que més creix d'Europa i en el primer trimestre ho ha fet en un 18,5%, la qual cosa és una bestialitat.

I, finalment, l'aeroport del Prat. Setena posició al rànquing europeu i el de més creixement al top ten del continent.

Vuit mentides són més que suficients. De fet, una ja en desqualificaria qualsevol. I la llista podria continuar.