La primera ministra d'Escòcia no es rendeix i proposarà a Londres i al seu primer ministre, el conservador Boris Johnson, una data i una pregunta per al segon referèndum d'independència. Nicola Sturgeon ha donat aquest dimarts el tret de sortida a un nou referèndum d'independència que se celebraria, probablement, un any després dels comicis del proper mes de maig i als quals la líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP) es presentaria amb la consulta com a plat estrella per revalidar la seva àmplia victòria i tornar a aconseguir la majoria absoluta perduda el 2016. En l'actualitat el SNP té 63 dels 129 escons de què disposa la cambra legislativa, molt per davant dels 31 que ostenten els conservadors, però sis menys dels 69 que va tenir en la legislatura anterior en la qual es va convocar el primer referèndum després d'un acord del seu antecessor en el càrrec, Alex Salmond, amb el premier conservador David Cameron.

Des de setembre de 2014 en què els independentistes escocesos van perdre el referèndum amb una diferència de gairebé deu punts —55,3% dels que van anar a votar ho van fer en contra i tan sols 44,7% a favor— ha plogut molt i el mapa electoral ha quedat molt condicionat per dos fets: els incompliments de totes les promeses efectuades per Londres si els escocesos rebutjaven la ruptura i el resultat del Brexit i la seva sortida de la Unió Europea. El cas dels incompliments va ser flagrant i ha enervat molts laboristes que es van sentir atrets per les promeses de Londres de millora de l'autogovern i que van canviar el seu vot en l'últim moment. El tema del Brexit ha generat un corrent de simpatia entre Brussel·les i Edimburg ja que els escocesos són partidaris de continuar a la UE. Aquestes dues circumstàncies han catapultat l'SNP en els últims comicis i així, per exemple, en les últimes eleccions celebrades al Regne Unit el desembre passat, els independentistes escocesos van aconseguir 48 dels 59 escons en disputa i van convertir Sturgeon en una figura política rellevant. Aquest magnífic resultat i la situació generada pel Brexit l'ha portat a ser considerada la dona més perillosa de la política britànica.

Encara que la posició de Johnson és contrària a acceptar un nou referèndum, els laboristes mantenen una posició ambigua, anant a batzegades cap un costat i l'altre. La batalla, tanmateix, és interessant ja que torna al cor d'Europa els debats sobre la independència dels territoris que avui no són un estat. De fet, Catalunya el 2017 va provar de seguir els passos d'Escòcia encara que es va trobar que Madrid no era Londres i no va voler negociar cap referèndum, i va deixar l'executiu català en la disjuntiva de portar-lo endavant unilateralment o fer-se enrere del seu compromís electoral. El resultat va ser el que va ser i la situació d'aquella actuació tan poc democràtica per part del govern de Rajoy va derivar en la violència policial de l'1-O i la presó i l'exili del Govern de Catalunya.

Veurem ara què farà Johnson i que farà Sturgeon i fins on duran la seva pugna amb la iniciativa independentista. Cameron va obrir un camí pel qual va ser molt criticat, però va ser d'una rigidesa democràtica impecable, que li va acabar costant el càrrec mesos més tard. Sturgeon ha mogut la seva primera peça.