No hi ha hagut efecte sorpresa, ni vot d'última hora per a Kamala Harris. La derrota més que previsible de la candidata demòcrata des que va accedir a la nominació el mes d'agost passat, davant l'ensorrament físic i la pèrdua de facultats mentals de Joe Biden, ha acabat sent estrepitosa. Donald Trump, als seus 78 anys, ha guanyat les eleccions d'una manera aclaparadora i tornarà a la Casa Blanca com el 47è president dels Estats Units el pròxim 20 de gener. La marea Trump ha acabat sent implacable i no només s'ha imposat en les eleccions presidencials d'aquest dimarts 5 de novembre, sinó que els republicans han assumit el control del Senat, la Cambra de Representants i la posició guanyadora als estats frontissa o swing states, aquells on el vot republicà i demòcrata ha estat històricament molt disputat: és a dir, Carolina del Nord, Geòrgia, Pennsilvània, Michigan, Arizona, Nevada i Wisconsin. Als cinc que ja s'han decidit, Trump s'hi ha imposat: Pensilvània (51%), Geòrgia (51%), Carolina del Nord (51%), Wisconsin (49,7%) i Michigan (49,7%). Vet aquí la gran diferència amb les eleccions de fa quatre anys, el 2020, quan tots els estats frontissa, tret de Carolina del Nord, van quedar en mans dels demòcrates.
Mentre bona part dels europeus, amb els catalans i TV3 al capdavant, en el seu anhel de convèncer els americans sobre el que havien de votar, havien confós desitjos amb realitat, els ciutadans dels Estats Units han votat el retorn a la Casa Blanca de l'home que va deixar la presidència enmig del caos del 6 de gener del 2021, amb l'assalt al Capitoli, que feia presagiar que la seva reputació quedaria destruïda. Com és possible que hagi tornat de nou al cim del poder? Aparentment, és senzill d'explicar, encara que no tothom sigui capaç d'aconseguir-ho: creure's des del primer moment que podria tornar al passat i treballar per a això intensament durant quatre anys; triar permanentment com a temes de debat de la societat nord-americana la immigració —ha promès expulsar del país milions d'estrangers indocumentats, en el que assegura que serà la deportació més gran de la història dels Estats Units— i l'economia —menys impostos i més aranzels; una professionalització extraordinària del seu equip de campanya, en el qual res no ha quedat a l'atzar i han aconseguit mínimament controlar la discussió pública, i, finalment, la incorporació d'Elon Musk li ha donat el toc necessari per penetrar amb força a les xarxes socials a través d'X.
Europa té al davant una Amèrica antipàtica, disposada a pensar més que mai en els americans i menys en altres zones del planeta
Les dades de l'elecció de Trump són significatives. Primer republicà que guanya en vot popular des de George W. Bush, que ho va aconseguir el 2004, en un país sota els efectes dels atemptats gihadistes de l'11-S. Tots els que s'han presentat després, hagin assolit la Casa Blanca o hagin estat derrotats pels demòcrates, havien adquirit la condició de president electe pel mínim de 270 delegats necessaris, però no havien pogut guanyar en vot popular. S'ha trencat també un mite que es repetia reiteradament, que Trump era el candidat dels homes blancs. Certament ho és, ja que l'han votat el 59% davant el 39% a la seva rival. Però també ha estat el més votat entre les dones blanques, el 52% davant el 47% per a Harris i entre els homes llatins, el 54% davant el 44%. L'extracció dels seus votants quant al gènere i procedència ha estat molt més àmplia del que es pretenia fer creure. I, en l'aire, una pregunta que ningú no s'ha fet aquests últims mesos: per quina regla de tres una mala vicepresidenta durant quatre anys havia de ser una bona candidata a la presidència i que els electors demòcrates confiessin en ella?
Europa té al davant una Amèrica antipàtica, disposada a pensar més que mai en els americans i menys en altres zones del planeta. Aquesta situació tindrà conseqüències de tota mena i obligarà els europeus a realitzar un esforç econòmic extraordinari si es vol mantenir, per exemple, la defensa que han tingut amb el paraigua nord-americà. Això acaben sent uns quants punts del PIB que hauran de sortir finalment d'altres necessitats que fins aquest moment han estat bàsiques. Tot això, amb l'afegit que obrir aquest meló serà enormement perillós amb la demagògia i el populisme existent actualment. Hi perd Ucraïna i hi guanya Israel. Zelenski ja pot encendre espelmes i posar-se a pregar. Els aliats ultres europeus surten victoriosos per la identificació que pugui fer-se amb Trump, però les dinàmiques dels diferents estats són molt diverses i aquest ja és un problema latent en aquests moments i calia donar-hi resposta, guanyés Trump o no. Enmig de tot això, a la nit electoral ha emergit un nou player en el poder republicà, com és el propietari d'X, entre altres grans tecnològiques, Elon Musk. Quin serà el seu paper? Encara no se sap, però les lloances que li ha adreçat el situen ja en la cursa per a la presidència el 2028.