Si Marta Rovira va obrir les portes a Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, el retorn d'Oriol Junqueras a la presidència d'Esquerra ha començat a aixecar algun filat en les relacions entre republicans i socialistes. El primer Consell Nacional de la segona etapa de Junqueras al capdavant del partit va confirmar que l'estratègia ha virat i que els acords tant amb el PSOE a Madrid com amb el PSC a Catalunya han augmentat el preu polític a pagar tant per Pedro Sánchez com per Salvador Illa. Junqueras ha tret la calculadora electoral i ha arribat a una conclusió: massa inestabilitat política per quedar atrapat en una convocatòria electoral en la qual Esquerra pagaria un peatge alt per la seva mala gestió dels últims temps i sobretot de l'últim cicle electoral: municipal (maig 2023), espanyoles (juliol 2023) i catalanes (maig de 2024).

De les tres cites amb les urnes, Equerra va sortir-ne esquilada i de manera molt especial de les nacionals, en les quals la seva derrota va ser aclaparadora, perdent la Generalitat de manera dolorosa, caient 13 escons —de 33 parlamentaris a 20—, i passant a ocupar la tercera posició, per darrere del PSC (42) i Junts (35). Aquesta última desfeta és la que va propiciar l'explosió dels republicans en una guerra interna que encara s'està lluny de recosir i donar per superada l'etapa definitivament. Encara que la solució a les principals reivindicacions de Junqueras està en mans de Pedro Sánchez, el principal damnificat serà Salvador Illa, que també aquest dissabte, al Consell Nacional del PSC, es tornava a comprometre amb el compliment dels acords que van facilitar la seva investidura.

El primer Consell Nacional va confirmar que l'estratègia ha virat i que els acords amb PSOE i PSC han augmentat el preu polític a pagar tant per Pedro Sánchez com per Salvador Illa

El problema és, en tot cas, que ha de ser la Moncloa qui compleixi i, a més, ho faci en un moment en què l'agenda política socialista té altres prioritats i entre aquestes no hi ha obrir nous conflictes amb els barons territorials socialistes. Molts d'ells, per cert, desembarcats des del Consell de Ministres amb el doble objectiu de reflotar amb persones de confiança de Sánchez la devastada organització territorial i també aïllar els crítics i els díscols, desplaçar-los dels centres de poder. L'últim exemple és el de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, desembarcada a la secretaria general del PSOE d'Andalusia. Si la quadratura del cercle, la sobirania fiscal de Catalunya, ja és gairebé impossible amb el govern espanyol, amb una candidata socialista manant a Andalusia és poc menys que una entelèquia.

Ho sap Junts, que ha tocat el dos, manté la legislatura bloquejada a Espanya i ha presentat una iniciativa legislativa al Congrés perquè Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança. I també ho comença a entreveure Esquerra, que acaba posant nous deures als socialistes i que, en el fons, són també un moviment que compliquen els pressupostos d'Illa a Catalunya. El principal problema no és cap altre que quan es regira la carpeta d'incompliments sempre acaben sortint coses velles, algunes de fa molts anys. Junqueras, fins i tot, es remunta a l'Estatut d'Autonomia de 2006 en casos com, per exemple, els incompliments del Títol VI en la recaptació d'impostos; el traspàs de Rodalies, no el d'ara sinó el de 2009, que encara ha de complir-se del tot; o l'omissió de renovar el sistema de finançament autonòmic, vençut des de 2012.

Si a això incorporem les carpetes d'investidura d'Illa, començant pel finançament singular, és possible que els terminis s'allarguin tant que, si no hi ha una celeritat desconeguda, el calendari topi de cara amb l'estiu i comencem a parlar de pressupostos per a l'any 2026. També és veritat que si abans això era una gran anomalia, ara cada vegada és menys inusual.