Hi haurà segona volta a Esquerra Republicana. Els militants del partit, de manera molt àmplia, han atorgat a Oriol Junqueras, al capdavant de Militància Decidim, la primera posició (48,3%), amb quinze punts d'avantatge respecte al seu principal perseguidor, Xavier Godàs (35,3%), de Nova Esquerra Nacional, però el seu triomf ha estat insuficient per concloure definitivament la contesa en quedar-se a un 1,7% del 50% necessari per evitar la segona volta. Foc Nou, la candidatura més explícitament independentista, aglutinada al voltant d'Helena Solà i Alfred Bosch, es va quedar en un 12,6%, per sota de les expectatives que havia despertat. Un fet que fa evident la transformació que ha patit el partit, més escorat cap a l'esquerra que fa una dècada després d'aparcar les seves reivindicacions més estrictament nacionals.

Junqueras no ha pogut concloure el debat sobre el seu retorn a la presidència que, de fet, era el principal interrogant de la jornada electoral d'aquest dissabte, primera del congrés extraordinari. És possible que les probabilitats analitzades pel seu equip fossin d'altres, però s'ha fet evident que, amb tres candidatures, aconseguir el 50% era molt complicat. Això no és obstacle per posar en relleu que, amb tot l'aparell del partit en contra, la direcció en contra, l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès en contra, la major part del seu govern en contra i la secretària general Marta Rovira en contra, Junqueras ha estat a punt de guanyar la batalla. De fet, la derrota dolça de Godàs no figurava en molts dels càlculs que s'havien fet i ara té a l'abast eines per plantejar la batalla definitiva o buscar una aliança amb Junqueras, una cosa aparentment molt difícil.

Junqueras no ha pogut concloure el debat sobre el seu retorn a la presidència

Una part important del resultat que es produeixi d'aquí a quinze dies en la segona volta dependrà de la candidatura de Foc Nou i del seu 12,8% de vots. En les circumstàncies actuals, els seus vots valen or i, segurament, estan en condicions de posar les seves condicions a qualsevol de les dues candidatures més ben situades si pretenen una aliança, la presidència o la secretaria general. Si se sumen els vots, la llista de Junqueras, amb Elisenda Alemany per a la secretaria general, ha aconseguit 3.157 vots; mentre les altres dues n'han sumat 3.132. O sigui, una diferència de tan sols 25 vots. Hi cal sumar 244 vots en blanc i al voltant de 1.500 vots que no existeixen, no saben o no contesten. Almenys, aquest dissabte.

Si important serà a partir de les pròximes hores com es configuren les aliances —la més difícil sembla la d'un acord entre Junqueras i Godàs després de tot el que ha passat en els últims mesos— el fet que l'elecció vagi a una segona volta agreuja, en funció dels pactes, el risc d'una ruptura de l'organització amb dos blocs molt propers al 50%. És cert que en les últimes dates l'agressivitat entre junqueristas i roviristes havia baixat, però en el fons subjau un torcebraç indissimulat dels segons per apartar dels llocs de responsabilitat de l'organització Junqueras, a qui se li concedeix, exclusivament, el paper de reina mare i candidat a la Generalitat quan acabi la seva inhabilitació.

En bona lògica, Junqueras ha preferit anar a la batalla en un tot o res. És a prop del tot... però en política no es pot cantar victòria fins al final.