El president dimitit d'Esquerra Republicana i actualment militant ras el partit, Oriol Junqueras, s'ha pronunciat aquest dijous sobre el pacte assolit amb el PSC per fer president de la Generalitat Salvador Illa. Junqueras ha evitat donar el sí... però també ha evitat donar el no. Ha valorat els dubtes expressats per molts militants, encara que ha mostrat respecte a la feina feta per Marta Rovira. No ha estat el suport que esperaven des de la direcció del partit, però el fet que darrere seu sortissin quadres de l'organització marcadament junqueristes a donar suport al pacte ha estat suficient perquè un cert malestar inicial d'alguns dirigents fes que les aigües tornessin al seu curs.
Tot plegat passa quan falten poc més de 24 hores perquè aquest divendres la militància del partit pugui votar telemàticament i presencialment per pronunciar-se sobre l'acord. D'aquesta votació depèn el sí definitiu a Illa i que el candidat socialista pugui posar la directa i enfilar el camí sense més obstacles al Palau de la Generalitat. Encara que una votació de la militància sempre és una capsa de sorpreses, en les últimes hores s'ha anat instal·lant la idea que l'oposició radical a l'acord, que alguns pronosticaven, s'ha anat temperant. Les assemblees informatives convocades per la militància han recollit moltes veus a favor del pacte, també en contra i, sobretot, un gran silenci de molts assistents.
La preocupació més gran se centraria en la militància de Barcelona, on es va haver de suspendre fa aproximadament un mes una assemblea per decidir si el partit republicà s'incorporava o no al govern de Jaume Collboni. La impressió d'aquell aquelarre cancel·lat va ser que les bases no eren proclius a entrar al govern municipal. És cert que, aquell cop, els pesos pesants del partit hi eren contraris i ara passa justament a la inversa, però no deixa de ser un exemple que les consultes a la militància sempre tenen un punt d'incertesa que no s'aclareix fins que no s'obren les urnes.
S'ha anat instal·lant la idea que l'oposició radical a l'acord per investir Salvador Illa, que alguns pronosticaven, s'ha anat temperant
També caldrà veure quin impacte té la idea que l'acord assolit certament té compromisos importants, encara que tampoc no és el que es va anunciar inicialment. En aquest sentit, per exemple, no estem, en el tema del finançament, davant d'un concert econòmic bis, a imatge de bascos i navarresos, sinó davant d'un sistema de finançament singular que el mateix Pedro Sánchez ja es va afanyar aquest dimecres a assegurar que seria ampliable a altres comunitats. El president ho va definir com un avenç cap a un sistema federal. Aquest serà el nus gordià de la negociació futura i el veritable taló d'Aquil·les de Salvador Illa si accedeix, com sembla, a la presidència. Gestionar un acord amb en PSOE que més aviat està fet perquè el primer secretari del PSC arribi a governar Catalunya que amb voluntat de desplegar el que s'hi apunta i no es concreta.