Després de diversos mesos sense parlar, Oriol Junqueras s'ha esplaiat en la presentació pública de la seva candidatura per recuperar la presidència d'Esquerra Republicana. Ha donat detalls de la seva marginació des de 2018, quan va ingressar a la presó, i ha responsabilitzat directament els qui han gestionat el partit de la posada en marxa d'estructures B, campanyes de falsa bandera i cartells dels germans Maragall. Un missatge directe a Marta Rovira, però que no exclou els equips que des del partit o des de la Generalitat han gestionat Esquerra. Les seves contundents paraules, assenyalant que calia netejar el partit dels qui han instaurat una mala praxi política, saltant-se totes les regles ètiques, no deixa canya dreta a la cúpula de la formació republicana, ja que, tot i que no va donar noms, se li va entendre tot.

La seva posada de llarg a Olesa de Montserrat, al Teatre la Passió, potser ja era un missatge que volia enviar a Rovira, Sabrià, Vilagrà, Jové i un llarg etcètera de dirigents del partit als quals també responsabilitza de crítiques personals directes — “Junqueras se n'anirà amb nosaltres”, “Com amolt el deixarem ser candidat”, “No està per dirigir el partit”. Junqueras ha explicat que a començaments de 2018, quan feia unes setmanes que estava ingressat a la presó d'Estremera, es va conformar un grup de dirigents del partit per prendre les decisions al marge del president que era a la presó, la comissió executiva i el Consell Nacional. Aquest col·lectiu hauria estat el que va decidir muntar una estructura B, sota les ordres de Rovira, a qui no ha citat, però s'entenia perfectament que estava al cas de tot.

Els que en algun moment han pensat que hi podia haver un acord entre la candidatura de Junqueras i la de Rovira, que encapçala Xavier Godàs, ja se'n poden oblidar

Tanmateix, no ha estat aquest el moment de més duresa. El dard més nociu s'ha sentit quan ha dit que, a partir d'ara, aquests dirigents s'hauran de guanyar la vida en l'activitat privada, fora de la política. “Cobrar una nòmina, pagar mòduls d'autònoms també és molt digne. I segur que molts [dels dirigents actuals] ens agrairan que els donem la possibilitat d'aprendre”. Els que en algun moment han pensat que hi podia haver un acord entre la candidatura de Junqueras i la de Rovira, que encapçala Xavier Godàs, ja se'n poden oblidar. Hi haurà guanyadors i perdedors, ja no hi ha marge per a un tripijoc de l'últim minut. L'estratègia de Junqueras és clara: escanyar al màxim la candidatura oficialista, deixar-la sense oxigen, i evitar la segona volta que, molt probablement, seria amb la llista de Foc Nou.

L'acte d'Olesa ha servit a la candidatura de Militància Decidim per anunciar qui farà tiquet amb Junqueras en el congrés del 30 de novembre, càrrec que ocuparà Elisenda Alamany, regidora a l'Ajuntament de Barcelona, i que seria la secretària general d'ERC. Alamany, que procedeix dels comuns, és partidària que ERC entri en el govern de Jaume Collboni, i reforçaria el flanc al qual sempre s'han volgut dirigir els republicans. Amb totes les cartes de la candidatura de Junqueras i de Rovira a sobre de la taula, falta que ensenyi les seves Foc Nou, que té entre els seus referents públics un exconseller i exdiputat, l'historiador Alfred Bosch. Defensor del 'no' a Salvador Illa i de l'aliança actual amb els socialistes a Catalunya, les seves possibilitats depenen molt de com acabi la batalla entre les dues llistes de Junqueras i Godàs. Només si aquest últim troba un terreny de joc que li pugui plantar cara a Junqueras, Foc Nou podrà colar-se amb opcions a la batalla final, si hi ha segona volta.