Amb l'aprovació pel 90% de la ponència política d'Esquerra Republicana, en el congrés celebrat aquest dissabte, Oriol Junqueras tanca un llarg període de deu mesos en què el seu lideratge ha estat primer obertament qüestionat i després en un cert període de proves després de la seva elecció el mes de desembre passat. Per primera vegada des que va renunciar a la presidència després de l'estrepitós fracàs de Pere Aragonès en les passades eleccions del mes de maig passat, Junqueras pot respirar tranquil, ja que compta amb una direcció d'afins per encarar les restes que puguin existir bel·ligerants amb el seu lideratge i, amb mà de ferro, ha sabut arraconar els crítics fins a fer-los retrocedir i acceptar les seves condicions en la ponència política.

De fet, la gran batalla que s'havia de desenvolupar aquest dissabte era el poder del president del partit i una sèrie d'esmenes pretenien tallar les ales a Junqueras amb l'argument que no era compatible la presidència del partit i la candidatura a la Generalitat. Aquí, Junqueras hauria pogut dinyar-la fa uns mesos si les dues candidatures que es van presentar en contra seu —Nova Esquerra Nacional i Foc Nou— s'haguessin unit. Però això no ha passat, entre altres coses perquè els números del congrés de desembre no eren els d'aquest dissabte i els crítics abans de perdre van preferir pactar una retirada elegant de les seves esmenes.

Junqueras pot respirar tranquil, ja que compta amb una direcció d'afins per encarar les restes que puguin existir bel·ligerants amb el seu lideratge i, amb mà de ferro, ha sabut arraconar els crítics fins a fer-los retrocedir i acceptar les seves condicions

Si la ponència política va ocupar la jornada del matí, el plat fort de la tarda va ser l'informe de la denominada Comissió de la veritat, encarregada de revelar les presumptes estructures paral·leles als òrgans de govern del partit i que duien a terme vergonyoses campanyes contra rivals electorals i contraprogramava amb campanyes nauseabundes com la dels cartells dels germans Maragall i l'Alzheimer de l'expresident de la Generalitat. Segons aquesta comissió, ha quedat provat que tot va sortir de dins del partit i que l'objectiu era captar l'atenció generant unes dinàmiques perverses. Es va organitzar, es va pagar i es va silenciar.

El més fort de tot, és que era una estructura paral·lela amb recursos econòmics il·limitats i que era coneguda pels membres més significatius d'Esquerra, a excepció d'Oriol Junqueras, a qui l'hi ocultaven. És obvi, malgrat això, que el partit surt profundament tocat per aquest affaire i que durant un llarg temps, hauran d'evitar donar lliçons d'ètica política públicament si no volen enrojolar-se en excés. Fins i tot, la neteja que s'ha fet ha estat bàsicament quirúrgica i més de portes endins que enfora. Entre altres coses, perquè d'una altra manera s'hagués hagut d'arribar infinitament més amunt d'on s'ha arribat i les expulsions de l'organització haurien hagut de ser de dalt de tot de la cúpula.