La direcció de Junts per Catalunya ha acordat aquest dilluns celebrar el congrés del partit el proper 27 d'octubre, una data que, a la pràctica, acabarà sent un mes abans que el d'Esquerra Republicana, que es va convocar fa ja tres mesos. Un cop acabat el cicle electoral, formats els governs a Espanya, ajuntaments i les quatre diputacions, i aquest mes d'agost el de Catalunya, sembla més que raonable que tingui lloc. El secretari general, Jordi Turull, quan ho ha anunciat, ha destacat que ha de servir per rellançar i recompondre l'independentisme i que ha de ser un congrés d'obertura per construir una alternativa molt transversal des de l'independentisme.

Encara que està bé plantejar-se objectius de llarg abast, el congrés de Junts hauria d'abordar també altres qüestions que no són poca cosa. La primera, el paper de Carles Puigdemont, que hauria de tenir un ancoratge en l'organització, amb el màxim rang, es denomini com es vulgui, ja que n'és el líder indiscutible, i resoldre la situació actual que circumscriu el seu paper a president del grup parlamentari. Tenint en compte que, en un termini previsiblement no gaire llunyà, la llei d'amnistia li serà aplicada —o així hauria de ser—, si manté la voluntat de continuar fent política, ha de disposar dels ressorts institucionals per fer-ho, tenint en compte que no farà política com fins ara des de Waterloo, sinó des de Barcelona.

En segon lloc, definir el tipus d'oposició al govern del PSC. Pel que sabem, serà contundent, però amb quines propostes i adreçant-se a quin electorat? Es pot estar en contra del finançament singular pactat entre PSC, ERC i comuns? Sens dubte, sí. Però cal explicar per què, defensar el concert i no passar de puntetes amb el dèficit fiscal acumulat. Es pot criticar els consellers d'Educació, Esther Niubó, o Empresa, Miquel Sàmper? També, perquè hauran d'actuar d'una manera diferent que en el passat si volen reeixir en aquest govern que necessita imperiosament els vots d'Esquerra i els comuns. Però criticar-ho tot i el primer dia el que fa és rebaixar la reprovació i oferir una imatge de confusió. Abans se solia donar a un nou govern cent dies i, encara que ara el temps va molt més ràpid, fins i tot la censura ha de ser proporcionada.

Com a principal partit de l'oposició a Catalunya, les polítiques de Junts han d'arribar a la gent amb més força que fins ara

Hi ha una altra cosa que, per molt incòmoda que sigui, Junts haurà d'abordar al Congrés: el seu espai d'aliances en la política catalana. Al PSC ni aigua? Amb Esquerra hi ha possibilitats? Amb el PP encara menys que amb el PSOE? Els comuns estan descartats i Vox i Aliança Catalana, també. Conquerir el centre polític com ha estat concebut és un objectiu o la formació vira cap a l'esquerra, com ha semblat que feia en molts moments? Un espai polític amb voluntat de ser pal de paller a Catalunya necessita ser referent per a molts sectors: empresaris, treballadors, professionals liberals, funcionaris i també en totes les àrees que afecten el benestar dels seus ciutadans. En el cas de Junts, també en la llengua i la cultura catalana, i ha de connectar amb un país que la seva política respongui a la seva identitat nacional.

Com a principal partit de l'oposició a Catalunya, les seves polítiques han d'arribar a la gent amb més força que fins ara. I decidir què fan amb els seus set diputats a Madrid, que són clau i del tot necessaris en la governació espanyola, però insuficients per haver impedit que, guanyant a Barcelona, es perdés l'alcaldia i que, perdent a Catalunya, s'assolís la Generalitat. Un congrés d'un partit és, sens dubte, un bon moment per a tot això.