En sentir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, assegurar des del faristol del Palau de la Moncloa que l'article 155 havia salvat l'economia catalana, un pot estar inclinat a donar una certa versemblança a les seves paraules. És cert que a les eleccions del 21-D els catalans li han demostrat un nivell de confiança més aviat escàs, i li han atorgat tan sols quatre escons dels 135 seients de la Cambra catalana; al voltant de 185.000 persones, el 4,24% del cens, han votat el Partit Popular. Tot i així, aquestes paraules de Rajoy tindran el seu recorregut informatiu a Espanya, però a Catalunya hi ha un sentiment molt majoritari segons el qual l'aplicació del 155 ha estat la font dels problemes per a l'economia catalana i no pas la via de les solucions.
Simplement dos apunts. Primer: les previsions pessimistes de creixement per a l'últim trimestre que es van fer des del govern espanyol en plena campanya electoral catalana tenien un fort component electoral, com es veu ara. Al motor català se l'ha volgut gripar, i de passada esgarrapar un grapat de vots. Ara, passades les eleccions, es diu que l'economia catalana creix a bon ritme, però abans les dades que es donaven eren alarmants. Comerç minorista, consum, ocupació hotelera i altres indicadors així ho testifiquen, i cal no ha oblidar l'enorme impacte de l'atemptat del mes d'agost a Barcelona. D'un succés tan luctuós com aquest, les ciutats sí que triguen un temps a recuperar-se.
En segon lloc, és clar que l'economia és susceptible als esdeveniments polítics que tenen lloc al seu voltant. La violència policial de l'1 d'octubre va causar un impacte molt negatiu a l'exterior sobre la imatge d'Espanya, i Catalunya en va patir els efectes. La suspensió de l'autonomia, el cessament del Govern, la clausura del Parlament, situar les empreses al mig de l'huracà polític i forçar la sortida de moltes d'elles amb decrets llei ad hoc inclosos, el boicot als productes catalans impulsat per l'espai unionista a Espanya, no són temes menors. I la responsabilitat queda molt lluny de Barcelona.
I malgrat tot això, l'economia catalana aguanta bé i creix per damunt de la mitjana de la UE. I ho diu Rajoy. Final de la citació.