Per molts exercicis de maquillatge i de contorsionisme polític que es facin, l'IPC interanual avançat d'aquest mes d'agost és horrorós. Per tercer mes consecutiu, té dos dígits i el retrocés de 10,8% a 10,4% respecte al mes passat l'únic que confirma és que les mesures del govern de Pedro Sánchez no redueixen la bretxa i que si no fos per la caiguda del preu dels carburants ni s'haurien reduït aquestes poques dècimes. No hi ha motiu, ara per ara, per a l'optimisme i les declaracions de la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, no deixen de ser un brindis al sol, ja que la dada parla per si sola.

Si a aquest pèssim IPC se li afegeix la dada de la inflació subjacent —aquella que exclou l'energia i els productes frescos— el panorama encara és més negre, perquè aquest mes ha escalat fins al 6,4%, sense deixar de créixer cap mes des de fa més d'un any. Important retenir que, el juny de 2021, era del 0,2%. Sí que, entremig, hi ha hagut una guerra, com la d'Ucraïna, que està impactant directament en l'economia. Però no a tots els països està passant la mateixa factura i, el que és més greu, no deixarà les mateixes seqüeles en tots els Estats.

Així, les previsions que es fan per al tancament d'any —ja tenen una certa consistència, ja que falten tan sols quatre mesos— són que Espanya pot tancar desembre havent rebaixat l'actual punta d'increment interanual de l'IPC i, potser, deixant-lo al voltant del 8%. Serien al voltant de 5 punts més que abans de la invasió de les tropes russes ordenada per Vladímir Putin a finals del mes de febrer passat. Molt diferent és el comportament dels països de la zona euro als quals se'ls pronostica un IPC internanual del 4,3%, només 0,8 dècimes més que en la data de referència de febrer de 2022, quan es va iniciar el conflicte bèl·lic. O sigui, que mentre per a Espanya la guerra ha suposat gairebé cinc punts més en sis mesos, la mitjana de la zona euro no arriba a un punt.

No són xifres, només. Són números de pobresa, de problemes insalvables per a les famílies vulnerables i de retall de la capacitat adquisitiva dels ciutadans a la cistella de la compra i a totes les factures que s'han de pagar mes a mes, quan una dècima parteix del salari o de la jubilació és com si s'hagués evaporat, ja que la inflació l'ha digerit el dia 1 de cada mes. Aquesta situació avança mobilitzacions dels agents socials, alguns flirteigs s'han començat a veure, amb l'economia actuant com un bumerang contra el govern de torn.