El Süddeutsche Zeitung, l'important diari de Munic, acaba de publicar un ampli reportatge en el qual expressa la seva sorpresa per la política de Mariano Rajoy respecte a Catalunya. Textualment diu: "Espanya amenaça els catalans en comptes de festejar-los". La posició de la premsa alemanya no és favorable a la independència de Catalunya encara que, en general, és més esquiva respecte al referèndum de l'1 d'octubre, del qual es limita, sobretot, a informar. De fet, aquesta és l'actitud de la gran premsa mundial que sobretot carrega contra el govern espanyol, la seva nul·la capacitat de posar propostes a sobre de la taula i el maltractament a què sotmet des de fa temps Catalunya. Moltes de les informacions són especialment agres amb l'actitud de dos ministeris: el d'Hisenda pel tema del finançament autonòmic i el de Foment pel dèficit en les infraestructures.

Ha de ser desesperant per a la premsa espanyola i també una part de la catalana el tractament de la premsa internacional. Aquest dimarts, sense anar més lluny, El País, el primer diari en difusió de la premsa espanyola, portava a la seva portada com a primera notícia les dues manifestacions que s'havien celebrat la vigília davant la caserna de la Guàrdia Civil per les declaracions, sense mandat judicial segons el TSJC, d'alts càrrecs en relació amb el referèndum. El titular era: "La CUP porta als carrers catalans el seu radicalisme". Les amenaces van ser de l'extrema dreta, com va quedar documentat gràficament, però aquest extrem s'oculta a la primera pàgina.

Hi hauria molts exemples de l'abismal tractament entre els mitjans internacionals i els espanyols. Allò que al paper de diari es tracta a Espanya amb traços gruixuts de cop d'estat o es reclamen mesurades excepcionals i també se sacseja amb entusiasme cada inhabilitació, multa, actuació del TC o del Tribunal de Comptes, a la comunitat internacional és percebut com una manca de diàleg o en alguns casos com una estranya falta de cultura democràtica.

El referèndum de l'1 d'octubre anunciat pel Govern no farà sinó ampliar aquesta percepció entre els tribunals i la demanda de democràcia i d'urnes. Perduda l'opinió publicada a Madrid, el relat que interessa a l'Executiu de Puigdemont és el dels mitjans internacionals. I aquesta batalla l'ha de lliurar amb paciència i convicció fins al final.