L'aprovació dels pressupostos de la Generalitat aquest dijous pel Parlament de Catalunya suposa, potser, el primer èxit d'aquest Govern i, al costat de tot això, una prova que la normalitat —parcial òbviament mentre hi hagi exiliats i repressió— és possible. Aprovar els comptes públics de l'any següent abans que acabi l'exercici acostuma a ser normal en qualsevol país del nostre entorn. Tanmateix, vicissituds d'índole diversa  —inclosa l'aplicació de la repressió d'un 155— havien convertit Catalunya en un territori en què l'anomalia era la norma. Aquest any, per primera vegada des dels comptes del 2009, s'han aprovat amb prou temps perquè puguin entrar en vigor el pròxim 1 de gener, una cosa que era un compromís del conseller d'Economia, Jaume Giró, que així ho va garantir al Parlament quan els va presentar i que ha acabat complint-ho.

La felicitat del Govern no ha estat completa, perquè l'actitud obstruccionista de la CUP des del primer moment —més per la deriva autonomista del Govern i l'al·lèrgia a qualsevol confrontació amb l'Estat— els situava en una cruïlla enormement complexa, donat que la majoria independentista del 52% que va propiciar la investidura d'Aragonès descarrilava, qui sap si de forma irremeiable. Això obligava a adoptar una decisió i cap d'elles no era òptima: descartar l'aprovació dels comptes i amb això els 5.000 milions extres que incorporen, aprovar-los amb els comuns, obrir la negociació també al PSC o forçar una situació fins al final amb la CUP a cara o creu. Descartada des del primer moment la primera, Esquerra preferia la primera (comuns) i Junts l'última (la CUP). El president Aragonès es va decantar a favor dels comuns, no pas sense que la coalició i el Govern tinguessin friccions. Al final, era una qüestió més estètica que altra cosa, perquè d'aquí a un temps ningú no sabrà amb qui s'han aprovat els pressupostos i el que valdrà, a la pràctica, és que hi ha nous comptes i que la capacitat inversora de la Generalitat s'haurà multiplicat.

Dels 5.000 milions de més en comparació amb els últims pressupostos aprovats el 2019, destaca el fet que tres de cada quatre euros dels recursos nous aniran a polítiques socials per a les persones. El conseller Jaume Giró, a més, ha assegurat que els comptes acabats d'aprovar mobilitzaran les partides que siguin necessàries per revertir, una vegada més, els efectes nefastos de la sentència del TSJC avalada pel Suprem que imposa un 25% de castellà a les escoles. Fa unes setmanes va ser Canet i aquest divendres Cubelles, en el que acabarà sent, ja es veu a venir, un degoteig permanent de recursos presentats en centres escolars per una única família, desestabilitzant els projectes lingüístics dels centres.

Un cop aprovats els pressupostos queden pendents coses tan importants com l'arribada dels fons covid, que el Govern reclama mentre Pedro Sánchez continua mirant a la graderia. La variant òmicron condicionarà els mesos vinents i és important que el Govern utilitzi tots els mecanismes parlamentaris per forçar el govern espanyol a crear una línia d'ajuts als sectors afectats. El president espanyol va fugir d'estudi en l'última conferència de presidents, però és obvi que hi ha marge, si es fan bé les coses, perquè acabi acceptant-ho. Però el gran interrogant té a veure amb la CUP i quin paper voldrà adoptar en la legislatura que, com aquell qui diu, s'acaba d'iniciar i ja li falla la majoria parlamentària.

Els canvis que volen els anticapitalistes topen amb la política d'Esquerra a Espanya i la taula anomenada de diàleg amb el govern Sánchez. Assolir un acord que torni a la situació de la investidura no sembla pas fàcil, però en la política catalana s'ha vist solució a problemes molt més difícils. Per tant, tocarà esperar, més enllà de la xerrameca tan pròpia dels polítics en situacions tan pregonament separades.