A compte de saber de quin costat cau el debat que hi està havent en el govern de Pedro Sánchez sobre el grau de control de les comunitats autònomes una vegada s'aixequi l'estat d'alarma, l'esborrany del reial decret amb què treballen la vicepresidenta Carmen Calvo, el ministre de sanitat Salvador Illa i el titular de Transports José Luis Ábalos ve a establir que durant "la nova normalitat" l'Estat mantindrà una certa tutela de les autonomies i moltes restriccions. Una espècie de loapilla, no ens enganyem. No hi ha consens, pel que sembla, en l'executiu de Sánchez, que ha anat amb aquest text amunt i avall, per la incomoditat d'alguns ministres de Podemos. Mentrestant, els advocats de l'Estat busquen les paraules adequades perquè s'aconsegueixi l'efecte sense que se'n noti la cura.
En definitiva, hi haurà transferència de la gestió, però la normativa general continuarà emanant majoritàriament des de Madrid. El govern espanyol fa així una clau de judo a les autonomies ja que la "nova normalitat" no és des del punt de vista real tornar a la situació anterior a la pandèmia de la Covid-19. Sota l'excusa d'un hipotètic rebrot del virus a la tardor, el comandament únic existent fins ara formalment decaurà encara que a la pràctica moltes de les decisions dels propers mesos, per no dir totes les importants, continuaran sortint de la Moncloa. Obviant, novament, una gestió integral i total de la sanitat per part de Catalunya durant les últimes dècades o les competències exclusives en matèria de turisme o transport, segons recull l'Estatut.
No és aquesta l'única mesura que acabarà afectant negativament Catalunya aquesta setmana, en funció de com acabi resolent-se. El decret llei afecta el poder, la concepció mateixa de l'estat autonòmic i la voracitat d'un govern central que, aprofitant qualsevol excusa, sembla decidit a escapçar a poc a poc i per la porta del darrere molts dels seus fonaments. L'altra carpeta té relació amb el repartiment dels 16.000 milions del fons extraordinari i no reemborsable per a les autonomies per pal·liar els efectes del coronavirus.
Més enllà del fet que el fons és del tot insuficient —el president Torra reclama 15.000 milions per a Catalunya, dels quals 5.000 milions com a transferència directa de l'estat—, és indadmissible l'aplicació de criteris compensatoris com sol passar amb la negociació del finançament autonòmic. Si el fons té a veure amb l'afectació del coronavirus en les autonomies aquest hauria de ser el criteri i els números són molt fàcils de fer. Si el que es vol és una altra cosa, assistirem novament al mercat dels interessos partidistes i ja es pot intuir com acabarà.