Com passa cada mes de gener, el govern espanyol ha donat a conèixer les prioritats legislatives per al 2022 i, oh, sorpresa!, ha caigut de les iniciatives legislatives de l'executiu de Pedro Sánchez l'anunciada modificació de Codi Penal per abordar una rebaixa del delicte de sedició, tal com s'havia compromès amb l'independentisme català des que va accedir al palau de la Moncloa. Si a la tornada de l'estiu passat, el govern va al·legar per no incloure-la que la prioritat llavors era la reforma econòmica i les modificacions legislatives necessàries per fer front a la covid —una autèntica fal·làcia perquè res d'això no s'ha pas fet— ara el ministre de Presidència, Félix Bolaños, encara ha estat més sec i s'ha limitat a dir que no figura a l'agenda.

Es mantindrà així l'anacronisme amb la resta de codis penals del nostre entorn, on la sedició sense violència no té equivalència possible en la legislació. Aquest i no pas altre és el problema amb què ha ensopegat un cop i un altre el Tribunal Suprem a l'hora de plantejar les euroordres d'extradició dels independentistes catalans a diversos països europeus i, en tots, amb el mateix resultat contrari als interessos de la justícia espanyola. El diputat dels comuns Jaume Asens ha aconseguit que els socialistes estiguessin, almenys en un parell d'ocasions, a punt d'incorporar la reivindicació a l'agenda, però, al final, n'ha caigut.

En part, perquè el dret comparat europeu obligaria no pas a una modificació a la baixa de les penes, sinó suprimir el delicte si no ha existit violència. I això no és per fer-hi broma amb un PSOE a la defensiva, el relat de la dreta molt més arrelat en l'opinió publica espanyola i els independentistes massa despistats en les seves batalles domèstiques i poc efectius a l'hora de mantenir un pols amb el govern espanyol. El Consell d'Europa va ser taxatiu l'estiu passat quan va demanar a Espanya que modifiqués el delicte i va demanar l'excarceració dels presos condemnats per l'1-O a través d'indults governamentals, la qual cosa es va acabar fent.

Amb les eleccions a Castella i Lleó convocades per al pròxim mes de febrer, la incertesa sobre un avançament a Andalusia si els números li quadren al popular Juan Manuel Moreno, i les municipals el maig del 2023, el marge per esperar canvis al govern espanyol en la seva actuació respecte a Catalunya és molt reduït, si no nul. S'està veient amb l'anomenada taula de diàleg, un instrument que està ja més que amortitzat quan se li donava abans de l'estiu un o dos anys de vida. Ja ningú no creu que solucioni res i encara menys el conflicte polític entre Espanya i Catalunya, i que hi hagi un acord sobre l'amnistia, el referèndum i el dret a l'autodeterminació.

Aquell moment si és que va existir, que no ho crec, ja ha passat. Ara el PSOE hi és per evitar una sagnia de vots cap a la dreta i per gestionar les derrotes que pugui tenir per intentar arribar viu a les pròximes espanyoles. I les altres coses, en una altra legislatura ja ho veurem.