Primera lliçó. En política la paraula donada val el que val i, amb els temps que corren, cada vegada val menys.

Segona lliçó. Lord Palmerston va ser el primer que va encunyar la següent frase: "Les nacions no tenen ni amics ni enemics permanents, només interessos permanents."

Tercera lliçó. El catalanisme polític s'ha enlluernat històricament amb el nacionalisme basc. També han tingut una relació d'amor-odi, on trobades i desacords han anat sembrant una distància política entre ambdós espais de difícil reconducció des de fa molt temps.

Quarta lliçó: A la política espanyola, el PNB ha demostrat que ara com ara, i perdoneu l'expressió, és el puto amo.

Ni la inhumana i injusta presó provisional d'una part significativa del Govern cessat per Mariano Rajoy i també de diversos líders de l'independentisme, ni l'exili de l'altra meitat de l'Executiu català, ni el compromís solemne de no aprovar els pressupostos de l'Estat si no s'aixecava abans l'article 155 que ha suspès l'autonomia catalana, ni una hemeroteca-fonoteca-videoteca a vessar de declaracions aparentment sinceres durant aquests mesos han decantat al PNB cap a les posicions de l'independentisme català. El PNB ha prioritzat un acord milionari per regar el territori basc. Li ha tret la cartera a Rajoy i a Montoro i, fins aquí, res a dir. En altres ocasions ho ha fet el nacionalisme català i li ha importat poc el que pensés el PNB i el perjudici per acabar tenint per una negociació bilateral a la seva esquena.

Però, almenys vist des de Catalunya, aquesta ocasió era diferent i ambdós partits estaven obligats a deixar de banda els vells afronts i picabaralles. Pel mig hi ha presos polítics, un deambular de l'extrema dreta com mai no s'havia vist abans a Catalunya, retallades de llibertats i, sobretot, la paraula donada quan ningú no li va demanar al PNB unes declaracions públiques tan contundents. Mariano Rajoy ja té els seus pressupostos en un any clau ja que és a l'equador de la legislatura. De fet, amb aquest acord polític pot fàcilment completar els quatre anys corresponents. A l'altra costat, el de l'independentisme català, potser els seus dirigents aprenguin alguna de les quatre lliçons del principi. El fet de ser nous molts d'ells no hauria de fer-los oblidar que la història és cíclica i que gairebé tot va passar abans o tornarà a passar. Ho veurem.