Després d'una era d'enormes turbulències polítiques i de cinc primers ministres conservadors, 14 anys després que el socialdemòcrata Gordon Brown abandonés el 10 de Downing Street, el Partit Laborista torna a agafar les regnes del Regne Unit. I ho fa, a més, d'una manera acaparadora davant dels tories, als quals han arrasat en les eleccions d'aquest dijous, que han deixat una Cambra dels Comuns amb una majoria de 412 escons dels 650 parlamentaris que s'escollien. El nou primer ministre, Keir Starmer, d'un perfil centrista i fins al moment mancat de carisma, ha recollit el profund malestar d'una situació econòmica en retrocés, conseqüència en bona part del Brexit i la sortida de la Unió Europea.

El Partit Conservador haurà de fer molt bé els deures si no vol passar una llarga etapa fora del poder. Els seus tres últims primers ministres d'aquesta dècada —Boris Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak— han estat una frustració rere l'altra. A més, les escissions, crisis internes, baralles pel poder i desorientació política han estat un llast insuperable. El referèndum de juny del 2016 per a la sortida de la Unió Europea, amb el debat de fons de la sobirania del Regne Unit, acabaria sent letal per als conservadors i sobretot per al país.

Encara que la victòria dels partidaris d'abandonar la UE va ser molt ajustada —51,9% davant del 48,1%—, la decisió es va aplicar a tot el Regne Unit, encara que Escòcia i Irlanda del Nord van votar a favor de la permanència. La fragilitat de l'economia ha acabat afectant temes tan sensibles com la sanitat o l'educació, el debat sobre la immigració i el control de les fronteres ha tingut una virulència exagerada, fruit, en part, del que suposa el control de la sobirania total i el retrocés del flux de persones amb direcció al Regne Unit ha acabat tenint un impacte negatiu divers, des de falta de professionals en àrees de la salut fins a l'intercanvi de joves universitaris.

L'independentisme escocès ha de seguir una reflexió semblant al català i viatjar al més aviat possible fins al racó de pensar

La victòria laborista ha tingut un impacte decisiu en el resultat que s'ha produït a Escòcia, on el Partit Nacionalista Escocès, que comptava amb 48 diputats dels 57 escons escocesos, s'ha quedat només amb vuit, i de ser clarament el tercer grup parlamentari a la Cambra dels Comuns, ha passat a ser un col·lectiu insignificant. L'independentisme escocès ha de seguir una reflexió semblant al català i viatjar al més aviat possible fins al racó de pensar, ja que, igual que el català, després d'una dècada gloriosa en què tots dos es veien com el reflex d'una societat que s'expressava molt contundentment a les urnes, ha deixat de ser l'opció guanyadora.