El club és innocent i no s'ha pogut demostrar que els pagaments realitzats a les empreses relacionades amb Enriquez Negreira hagin pogut influir en els àrbitres o en els resultats d'algun partit. Aquests han estat els principals arguments, repetits diverses vegades, esgrimits pel president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, dos mesos i dos dies després que l'entitat donés una escarida resposta a través d'un comunicat davant de les primeres informacions del denominat Cas Negreira i 40 dies després que assegurés públicament que el club mai no havia comprat àrbitres i que hi havia una campanya per perjudicar els interessos del club. La llarga, intensa i completa intervenció de Laporta en una roda de premsa, que es va prolongar durant gairebé tres hores, arriba segurament tard, però ofereix per primera vegada un argumentari de defensa davant d'un assumpte que és més fàcil de comprendre que d'explicar, sent el primer enormement difícil.

La millor oratòria de Laporta no li assegurava, en aquesta ocasió, la victòria. Set milions d'euros en informes són molts diners, s'expliqui com s'expliqui, per moltes caixes amb informes i CD que s'adjuntin. Aquest és el principal taló d'Aquil·les d'una campanya menyspreable i sòrdida que més que la imputació penal, que costa de veure's, ataca la reputació del club. Tot això succeeix, a més, en un moment en què la Lliga de futbol professional té al capdavant una persona ostensiblement tan hostil com Javier Tebas i molts mitjans de comunicació, no tots, de la capital creuen haver trobat un cas de corrupció per alterar resultats en els partits de futbol, quan res d'això no ha estat provat ni per la Fiscalia ni per l'Agència Tributària i sí, en canvi, consta l'assessorament esportiu propi d'un expert arbitral.

L'exposició pública de Laporta tenia tres destinataris: en primer lloc, la massa culer que fa ara dos anys el va encimbellar de nou a la presidència del club amb més del 54% dels vots davant Víctor Font i Toni Freixa. Era, potser, el terreny més fàcil ja que tothom és conscient que es va trobar un club institucionalment, econòmicament i esportivament fet miques. Estic segur que si es fes ara una enquesta, les explicacions del president haurien convençut en un percentatge alt a la massa social. En segon lloc, separar amics d'enemics en aquest totum revolutum que són la Lliga, la UEFA, la FIFA, el Reial Madrid, la Federació Espanyola de Futbol, el Consell Superior d'Esports i Florentino Pérez. La Lliga no pot continuar tenint Tebas de president i el Madrid ha estat el club del règim afavorit històricament pels àrbitres. La Federació i el Consell no estan, en cap cas, al mateix sac.

Guant de seda cap a la UEFA i la FIFA, per on pot venir la sanció al club i als responsables de l'entitat. Aquí, el Barça també trepitja terreny relliscós, ja que la gestació de la Superlliga de futbol ha enemistat el club blaugrana amb els estaments internacionals. Laporta, si alguna cosa va fer en la seva compareixença va ser rebaixar aquesta tensió, donar respostes tan amables com sigui possible i llançar una mirada cap a la situació judicial, ara per ara en una nebulosa, per provar d'aturar una possible sanció esportiva. Aquesta és una partida que es veurà, segurament, al juny i que dependrà molt que, com hagi jugat les seves cartes amb Aleksander Čeferin i Giovanni Vincenzo Infantino, els dos màxims mandataris del futbol europeu i mundial. I Laporta amb Florentino de la mà a la Superlliga avui paralitzada en un projecte que està congelat, però potser no està mort. I qui sap què li demanaran UEFA i FIFA al Barça.