La Junta Electoral Central (JEC) té convocada per a aquest dijous al migdia una reunió en la qual abordarà la situació de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, una vegada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ha condemnat a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació administrativa. Encara que hi ha moltes possibilitats que se la suspengui automàticament com a parlamentària, seguint el precedent del cas del president Quim Torra, també podria donar-se el cas que la JEC decidís traspassar la resolució final a la Junta Electoral Provincial, un mer formulisme que tan sols retardaria la decisió 48 hores hàbils, ja que la resolució s'adoptaria dilluns vinent.
Sigui demà o dilluns, el cas encara la recta final i el Parlament s'ha de preparar per a una situació tan excepcional com designar qui ocuparà la segona institució de Catalunya a mitja legislatura. Des de 1980, data en què es compta l'inici de la primera legislatura, i el càrrec el va ocupar el republicà Heribert Barrera, tots els presidents de la cambra —i amb Laura Borràs sumen fins a deu— han pogut completar el mandat i en el cas de Joaquim Xicoy, Ernest Benach i Núria de Gispert arriben a estar-hi fins a dues legislatures. Encara que en els últims mesos cada partit dels tres més importants —PSC, Esquerra i Junts— ha mirat de treure avantatge de la situació judicial generada, socialistes i republicans ressaltant l'acusació de corrupció i els juntaries parlant d'un cas de lawfare, fa ja un cert temps que els tres ja s'han posat en mode futur per limitar tot el que sigui possible la interinitat una vegada hi hagi un pronunciament de la Junta Electoral.
Que els tres partits vulguin no eternitzar el tema tampoc és garantia que hi hagi un acord immediat. El primer gest de Junts que no s'enrocarà en la substitució de Borràs és que el següent en la llista per Barcelona, el demòcrata Toni Castellà, membre del govern del Consell de la República, acceptarà l'escó en lloc de la presidenta suspesa, i d'aquí a pocs dies presidenta cessada. Encara que cap partit no renuncia al càrrec vacant de la presidència del Parlament per diferents motius, el PSC perquè va guanyar els comicis del 14 de febrer de 2021, Esquerra perquè és la primera força independentista del Parlament i Junts per Catalunya perquè l'ha ostentat fruit de l'acord per investir el president Aragonès, seria estrany que al partit de Carles Puigdemont i Jordi Turull se li acabés escapant el càrrec.
La direcció dels juntaires proposa el nom de l'alcaldessa de Vic i parlamentària Anna Erra, i no hi ha res que apunti que hi ha algú més ben situat o situada per ocupar el càrrec. Es dona la circumstància que no es presenta a la reelecció en les pròximes municipals de maig a la capital d'Osona i, d'altra banda, sempre sol estar entre els dirigents de Junts més votats en els congressos. Junts manté, tanmateix, un silenci sepulcral per no aparèixer enmig d'una negociació quan Borràs encara reclama la seva reposició en el càrrec ometent el que ha sentenciat el TSJC. Però tothom sap que la carpeta Borràs en la part institucional es tanca ben aviat i per a després de les municipals quedarà què acaba passant amb la presidència del partit i amb quin calendari.