El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents estaments jurídics i judicials, des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fins al Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o els fiscals, no és casualitat, ja que en l'Operació Catalunya s'entremesclen processos d'investigació clarament il·legals amb casos de lawfare, procediments judicials amb l'objectiu d'una persecució política.

Per això, que puguin ser cridats alts magistrats a una d'aquestes comissions en el Congrés, els ha posat en peu de guerra i el CGPJ està preparant un informe que exoneri els jutges d'haver de comparèixer quan siguin citats. És més, afirmen que no s'ha ni de tramitar la seva sol·licitud de compareixença. El seu president, Vicente Guilarte, s'ha avançat a aquest moment assenyalant que podem estar a les portes d'un xoc brutal entre poders de l'Estat. És cert que no hi ha precedents de revisió parlamentària de decisions judicials, però veurem quina posició adopta el govern de Pedro Sánchez, com gestiona els seus suports parlamentaris, com compleix els compromisos adquirits en la seva investidura i com pot fer front a les informacions que ja s'han publicat i les que, hipotèticament, puguin publicar-se de nou.

Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents estaments jurídics i judicials, no és casualitat

En aquests moments, ja sabem que l'Operació Catalunya va tenir ingredients suficients de l'estat profund que va posar per davant el que ells entenien que era la defensa de la unitat d'Espanya. Aquell "a por ellos", el discurs de Felip VI, la repressió policial, la connivència judicial, l'entorn social, polític, mediàtic i econòmic va ser com una espècie de salconduit per traspassar les línies vermelles d'un estat democràtic.

Avui, molts d'aquells ho viuen amb una certa incomoditat, ja que la política ha fet nous companys de viatge. Així, diaris de paper que van avalar la repressió de l'independentisme ara defensen l'amnistia i semblen haver oblidat tot el mal comès. Des de juliol, he llegit coses que semblaven impossibles i he vist firmes en alguns textos que, segurament, abans s'hauran hagut d'empassar saliva diverses vegades.