La decisió del Tribunal de Comptes de no concedir una pròrroga perquè la trentena de dirigents independentistes puguin formalitzar la fiança de 5,4 milions d'euros que se'ls demana per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017 demostra fins a quin punt l'objectiu no és cap altre que arruïnar els implicats amb un acarnissament i crueltat del tot inexplicable. Un mes de pròrroga han demanat i no se'ls ha donat ni una hora que sobrepassi la mitjanit de dimecres vinent, dia 21.
Això és el que passa quan l'objectiu no és el que hauria de ser, recuperar els presumptes diners presumptament malversats, sinó imposar un escarment que serveixi de brúixola per al conjunt de l'independentisme català. El deep state no s'està de res en un òrgan de dreta extrema que domina i controla. També movent els seus tentacles perquè el decret del Govern que creava un fons complementari de riscos de deu milions d'euros a proposta del conseller d'Economia, Jaume Giró, per a situacions com la plantejada pel Tribunal de Comptes, tingui els obstacles més grans possibles.
Ja se sap que una insinuació des del Banc d'Espanya és més que suficient perquè les entitats financeres facin el ronsa i fugin de qualsevol complicació que puguin arribar a tenir. Sobretot, si els noms que se'n beneficiarien són els de Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Raül Romeva... i, així, fins a completar la llista d'alts càrrecs del Govern en aquells sis anys.
I, d'altra banda, les gestions amb els bancs internacionals necessiten més temps per a una operació financera d'aquest tipus. Aparentment és senzilla, ja que la quantitat de deu milions d'euros que estableix el decret llei del Govern no és ni de bon tros elevada. Per això, els resulta molt sorprenent que les entitats financeres espanyoles no s'hagin posat a tret en estar garantit el contraaval de la Generalitat.
En les pròximes 48 hores es decidirà la sort d'un grapat de servidors públics que ni van malversar fons, ni res per l'estil. La Caixa de Resistència ha recaptat al voltant d'un milió d'euros, una quantitat significativa però sens dubte insuficient. La partida encara no s'ha acabat encara que el temps s'esgota. Crida clamorosament l'atenció com el govern espanyol d'aquesta presumpta esquerra s'ho mira des de fora, quan ells mateixos saben el tripijoc que és el Tribunal de Comptes, avui obsessionat amb els independentistes i demà no se sap amb qui.
Abans de ser cessat per Pedro Sánchez, l'exministre Ábalos va assenyalar que aquesta causa davant del Tribunal de Comptes eren pedres al camí del diàleg. Ábalos ja no hi és i avui hi ha una ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, exalcaldessa de Puertollano i persona de confiança del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que demana aparcar el referèndum d'independència i, amb un cert aire de condescendència, assenyala que l'independentisme en aquestes qüestions "hauria d'haver après la lliçó". Carai!