Encara que ha passat molt desapercebuda, com si ningú no volgués fer excessiu soroll amb allò que ha dit, val la pena escoltar l'explicació que ha donat a Granada, en el marc d'una trobada de juristes, el magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l'aplicació de la llei d'Amnistia, una vegada s'hagi pronunciat el Tribunal Constitucional, que ningú no dubta que farà favorablement. Diu Llarena, l'instructor de la causa del procés, el que alguns juristes, pocs, van advertint des de fa temps: la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'Amnistia, que s'espera per a abans de l'estiu, ho serà sobre la seva constitucionalitat però no sobre el seu àmbit d'aplicació, que correspondrà als tribunals des del TSJC al Suprem.

Dit en llenguatge col·loquial aquest divendres anomenat dels Dolors o de Passió, que és l'anterior al Diumenge de Rams que acabem de celebrar: Vostès, senyors del Tribunal Constitucional, facin el que vulguin perquè els qui l'aplicarem serem nosaltres i, a casa nostra, l'última decisió és nostra. En poc menys d'un minut, Llarena, en to explicatiu amb els assistents, parla amb claredat meridiana i se li entén tot: "El que es planteja és: ara, que el Tribunal Suprem ja s'ha pronunciat definitivament, es recorrerà en empara davant del Tribunal Constitucional? Vejam, això no és el que diuen els sotmesos al procés. Aquí estem entre juristes i tothom ho sap. Al Tribunal Constitucional què li correspon? Al Tribunal Constitucional li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei. Proclamar si la llei orgànica 1/2024 és un instrument que és dins de les possibilitats del legislador espanyol, de l'eventualitat que sigui dins de les possibilitats del legislador espanyol, si aquesta es va emetre satisfent les necessitats constitucionals".

El desacatament iniciat per aquest sector de la judicatura a la llei d'Amnistia, aprovada pel Congrés dels Diputats el 30 de maig de 2024, està a les portes d'un nou capítol

I segueix: "Però aquesta és la funció del Tribunal Constitucional, decidir la constitucionalitat o no constitucionalitat d'una llei. Decidir l'àmbit d'aplicació d'una llei, a qui s'aplica això, no li correspon al Tribunal Constitucional, els toca als tribunals, als jutges ordinaris, als jutges del penal d'alguns partits judicials de Catalunya, al TSJC i, en darrer terme, al Tribunal Suprem. Però no al Tribunal Constitucional. Per això jo, en alguna ocasió, davant dels mitjans he proclamat que tenia el convenciment personal que no té cap recorregut qualsevol recurs d'empara que sobre aquest aspecte que hem debatut es pugui plantejar davant del Tribunal Constitucional. És veritat, que en la interpretació d'una llei ordinària entren també certes exigències constitucionals. Ho ha dit el Tribunal Constitucional. Una interpretació d'una llei ordinària correspon als jutges, però és necessari que aquesta interpretació respongui a l'exigència constitucional de seguretat jurídica".

Com s'han vessat rius de tinta sobre l'aplicació de l'amnistia i l'asseveració del govern espanyol al president en l'exili, Carles Puigdemont, que el seu retorn serà una realitat en molt poc temps, les paraules de Llarena cobren un significat més important. El desacatament iniciat per aquest sector de la judicatura a la llei d'Amnistia, aprovat pel Congrés dels Diputats el 30 de maig de 2024, està a les portes d'un nou capítol. Com hem vist aquests anys, Llarena no és un magistrat qualsevol del Suprem, ni va per lliure. Cal donar per fet que compta amb el suport de la Sala Segona que presideix Manuel Marchena. El contrari seria una desviació i, a aquest nivell, aquestes coses no passen mai.