Ha mort a l'edat de 100 anys Jimmy Carter, president dels Estats Units entre 1976 i 1980, l'estada del qual a la Casa Blanca va quedar marcada per la crisi dels ostatges a l'Iran. Durant 444 dies, un grup de 52 diplomàtics dels Estats Units van ser presos com a ostatges, coincidint amb la caiguda de la dinastia més antiga del món, la Pahlavi, sota el Shah Mohammad Reza Pahlavi i l'arribada al poder de la Revolució Islàmica de la mà de l'aiatol·là Ruhollah Khomeini. Carter no va cedir a la pressió dels iranians i va intentar rescatar els diplomàtics, però els seus esforços van ser fútils, fins a l'extrem que va fracassar en les incursions militars nord-americanes per alliberar-los, cosa que no va passar fins que va arribar Ronald Reagan a la presidència.

Aquest esdeveniment va provocar un gran trauma als Estats Units i l'opinió pública nord-americana, poc acostumada a revessos d'aquesta magnitud, li va endossar el fracàs a les presidencials de 1980. Reagan va guanyar per més de vuit milions de vots de diferència i en 44 dels 50 Estats i Carter no va obtenir la reelecció, una situació que es produeix en poques ocasions als Estats Units i, quan passa, marca molt negativament el president. Carter tenia llavors 56 anys, era conegut despectivament com el president dels cacauets per haver passat d'administrar la granja de cacauets de la seva família a Geòrgia a governador el 1970 i a la Casa Blanca tan sols sis anys després.

Durant més de quatre dècades Jimmy Carter es va dedicar en cos i ànima a promoure la pau, els drets humans i la lluita contra les malalties a través de la seva fundació

La longeva vida del 39è president dels Estats Units li permetria de sobres treure's aquest estigma de fracassat i durant més de quatre dècades es va dedicar en cos i ànima a promoure la pau, els drets humans i la lluita contra les malalties a través de la seva fundació. Van ser innombrables les ocasions en què la mediació de la Fundació Carter va encarrilar conflictes internacionals i el 2002 rebria el Premi Nobel de la Pau, en un inequívoc missatge contra el president George W. Bush que havia iniciat la guerra de l'Afganistan amb l'objectiu d'eliminar Ossama bin Laden, cosa que va aconseguir. L'abril de 2017, en vigílies del referèndum d'independència que se celebraria a Catalunya uns mesos més tard, el llavors president Carles Puigdemont es va desplaçar fins a la seva fundació a Atlanta, Geòrgia, per entrevistar-se amb Carter. Una cita que l'ambaixada i autoritats espanyoles van intentar impedir, però que s'acabaria celebrant gràcies als bons oficis i la mediació del diplomàtic nord-americà Ambler Moss, un enamorat de Catalunya.

La ingent activitat per la pau i els drets humans donaria una segona vida pública a Carter i, a més, serviria per definir millor el paper dels expresidents dels Estats Units a la segona meitat del segle XX i en el que portem del XXI. De Carter s'ha dit que va ser un mal president i un excel·lent expresident. Com totes aquestes definicions que descriuen amb una pinzellada, no és del tot precisa. La crisi dels ostatges va marcar tota la seva presidència, però va tenir 46 anys per netejar aquella equivocada imatge que existia d'ell. Tant és així que republicans i demòcrates han elogiat la seva figura i ha rebut afecte i estima de personalitats molt distants ideològicament.