Només es pot veure amb estupor i perplexitat la iniciativa legislativa que ha presentat aquest divendres el PSOE al Congrés dels Diputats i que pretén, segons el president del seu grup parlamentari, Patxi López, combatre el lawfare i les accions judicials abusives. El moment en què es presenta i la manera com es duu a terme desprèn una ferum de llei a mida dels casos judicials que envolten el PSOE i el mateix Pedro Sánchez, més que no pas d'una idea de veritable regeneració democràtica, cosa que Espanya necessita com l'aire que respira. Però aquest no és l'objectiu final del govern espanyol, sinó el de parar els peus als tribunals amb mesures legislatives i construir un relat que acompanyi els suposats atacs que rep. Els socialistes fa temps que van darrere de trobar la majoria parlamentària suficient que enviï un missatge inequívoc al Tribunal Suprem, l'autèntica via d'aigua oberta a la gran majoria de problemes judicials. De fet, ho han intentat en altres moments amb Junts, que no fa sinó recordar, cada vegada que pot, el silenci còmplice dels socialistes quan els perseguits van ser els independentistes catalans.

Haurà de fer molt més que presentar una proposició no de llei, que porta noms i cognoms adossats, si el govern espanyol vol tirar endavant la seva iniciativa legislativa. Avui és un clar no, ja que Junts no està per solucionar problemes personals que no abordin una necessària regeneració. En una primera anàlisi, de la desena d'articles només tres semblen correctes i la resta són més aviat tirant a indigeribles, sigui per sentències anteriors o perquè xoquen directament amb la Constitució, com és el cas de l'acusació popular, una de les maneres de personar-se en un procés penal, juntament amb l'acusació particular i la que exerceix la Fiscalia. El tema és que l'acusació popular és una possibilitat que té qualsevol persona física o jurídica per promoure una acció penal, independentment de si ha estat ofesa o perjudicada pel delicte que s'investiga. Així es recull a l'article 125 de la Constitució i a la Llei d'enjudiciament criminal. Els socialistes proposen que la participació de l'acusació popular en una causa judicial quedi adscrita només a la fase de judici oral i a la formulació inicial de la querella.

Si el govern espanyol la vol tirar endavant, ha de fer molt més que presentar una proposició no de llei que porta noms i cognoms adossats

Algunes de les qüestions que proposa ara el PSOE ja les va intentar encarrilar el govern de Mariano Rajoy el 2017 i no se'n va sortir. Hi ha, a més a més, el tema d'iniciar una investigació judicial a partir de retalls de diaris, cosa que no és necessàriament dolenta, ja que la investigació periodística pot estar molt ben fonamentada i revelar fets que es desconeixien. La querella que va presentar al seu dia Izquierda Unida amb retalls d'El País sobre les activitats d'un tal Luis Bárcenas va donar origen al que més endavant es coneixeria com el cas dels papers de Bárcenas, amb les acusacions condemnatòries a bastament conegudes pel finançament il·legal del Partit Popular. La manera com el PSOE planteja les restriccions a l'acusació popular és de tal magnitud que acabaria deixant-la com una cosa inútil, i el monopoli de l'acusació quedaria només en mans de la Fiscalia. La Fiscalia, o sigui, aquella que un president del govern espanyol va dir públicament allò tan poc edificant: De qui depèn? Doncs ja està.

Ja veurem quin recorregut té el pas que ha fet el PSOE o si tot plegat acaba en generar un enorme soroll al voltant d'un tema que allunyi el focus de la majoria parlamentària insuficient que té Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats i de l'envit plantejat per Carles Puigdemont i per Junts, que ha presentat una iniciativa legislativa perquè el Congrés demani a Sánchez que se sotmeti a una moció de confiança. S'havia d'haver aprovat el 17 de desembre, més tard el 7 de gener, després el 14 i ara sembla que anirà a la Mesa convocada per al dijous 16. Els socialistes es resisteixen amb dents i ungles a posar-se una soga com aquesta al coll, i Junts té un recorregut difícil per desdir-se'n amb totes les declaracions que ha fet. I tot i que a la política els tripijocs per sortir d'embolics estan a l'ordre del dia, en aquest cas és difícil, ja que és un sí o un no, i qui es desplaci de la posició serà assenyalat pels seus. Mentrestant, Sánchez ens entreté amb els 50 anys de Franco o amb la iniciativa per combatre el lawfare, les accions judicials abusives o el debat sobre la despenalització d'injúries a la Corona que vol introduir Podemos.

Tot això, sense pactar-ho prèviament amb ningú. Pensant que ell és l'únic jugador al terreny de joc i que tothom s'emmotllarà a les seves necessitats. Doncs potser torna a ser que no.