L'últim pronunciament de l'alcalde de Lleó, José Antonio Diez, socialista per més detalls, reclamant la independència de la província del que és avui la comunitat autònoma de Castella i Lleó després que la Diputació lleonesa aprovés la constitució d'una comunitat autònoma pròpia amb Lleó, Zamora i Salamanca, pot acabar derivant en un debat polític amb molta més substància del que sembla. A nosaltres, ens agafa lluny i, en conseqüència, només en som simples observadors. Tanmateix, hi ha una qüestió en la qual sí que podem estar d'acord: l'estat de les autonomies acordat en la Transició està en crisi. Fa aigües. Els catalans, en un percentatge molt ampli, reclamem el dret a acordar amb l'estat espanyol un referèndum d'independència. Això té un consens molt estès, entre el lògic suport dels independentistes que fa una dècada que ho plantegen, però també entre molts dels qui diuen que hi estan en contra, però reconeixen que Catalunya s'ha guanyat el dret que es pugui assolir un acord perquè decideixi el seu futur.

Que ara, en un espai administratiu inferior, una diputació provincial i un ajuntament, es plantegi un debat que qüestiona l'actual estat de les autonomies, és un debat polític que no és sobrer. No només ho discuteix Catalunya. Rere de tot aquest moviment hi ha la Unió del Poble Lleonès (UPL), un partit fundat el 1986 amb persones procedents de moviments lleonesistes i de partits polítics d'àmbit estatal diferents com l'extinta Aliança Popular (avui Partit Popular), la UCD, el PSOE o el Partit Socialista Popular del professor Enrique Tierno Galván que creien que la integració en la comunitat de Castella i Lleó de les províncies que havien estat adscrites a la Regió de Lleó en la divisió provincial de 1833 suposava el final de l'espai polític successor de l'antic Regne.

Aquest sentiment ha anat creixent electoralment a la província de Lleó i l'evolució ha estat dispar, amb un auge creixent fins al 2011 i un retrocés que es va allargar fins a l'any 2022, que va reflotar amb força fins a assolir el 22% dels vots en les eleccions autonòmiques del 2022 i aconseguir en aquesta província 3 dels 13 procuradors en disputa que aporta a la cambra castellanolleonesa. Ara es posen a sobre de la taula tres propostes. Una, que Lleó tingui vida pròpia com a comunitat autònoma uniprovincial com ho són Madrid, Cantàbria o La Rioja. Una segona, l'aliança amb Zamora i Salamanca, que, com hem dit, formaven la Regió Lleonesa, Regió de Lleó o Regne de Lleó, segons la divisió territorial d'Espanya de 1833 que va impulsar Javier de Burgos. I una tercera, que s'uneixi a Astúries.

L'estat de les autonomies acordat en la Transició està en crisi; fa aigües

El més rellevant no és que UPL impulsi aquest debat, perquè tot i que el partit ha anat creixent, encara és molt lluny de disposar de la musculatura política adequada perquè les seves propostes per si soles tirin endavant. La novetat és que el PSOE ha pujat al carro, sense fer-li fàstics al debat. D'altra banda, que la proposta de separació vingui perquè sigui l'alcalde lleonès qui argumenti que el projecte autonòmic de Castella i Lleó no ha funcionat en el sentit de pertinença, confirma que hi ha hagut molts invents territorials en la Transició —aquesta que gairebé tot l'establishment lloa cada vegada que pot— per mirar de restar identitat i poder polític a comunitats com Catalunya o el País Basc.