Ha tingut lloc aquest dissabte a Barcelona una manifestació rellevant sobre un problema realment greu: els preus de l'habitatge de lloguer a gairebé tot Catalunya, però de manera molt destacada a Barcelona, la seva conurbació metropolitana i les principals ciutats del país. Segons la Guàrdia Urbana van assistir unes 22.000 persones a la convocatòria a la plaça Universitat i també van sortir al carrer manifestants a les convocatòries de Lleida, Tarragona i Girona, convocades pel Sindicat de Llogaters. Encara que els convocants van oferir xifres més altes d'assistència, una cosa que sol ser habitual en totes les manifestacions, les mateixes dades de la Guàrdia Urbana ja són suficients per concloure que estem davant d'un assumpte que marcarà l'agenda política, social i ciutadana dels anys vinents, perquè que els lloguers s'han disparat de preu és una realitat inqüestionable.

No hi ha, segurament, una fórmula màgica, sinó que el trencaclosques en què s'ha convertit necessitarà moltes mesures al mateix temps i la implicació de totes les administracions perquè siguin efectives. Però abans de parlar del futur, és necessari conèixer la situació existent, quines polítiques s'han dut a terme i assenyalar correctament els seus responsables. El cas de Barcelona, que és la ciutat que pateix l'estrès ocupacional més gran, és realment paradigmàtic, ja que ha estat governada per Ada Colau i els Comuns i el seu fracàs ha estat estrepitós. Tots els seus discursos com a fundadora i portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que la van catapultar a l'alcaldia el 2015, càrrec que va retenir durant vuit anys, van acabar sent propagandístics i estèrils.

Abans de parlar del futur, és necessari conèixer quines polítiques s'han dut a terme en matèria d'habitatge i assenyalar correctament els seus responsables

La perspectiva de l'obra feta és desoladora i això que es va trobar quan va accedir al càrrec un superàvit municipal important. A Colau li ve a la perfecció el refrany que una cosa és predicar i una altra donar blat. És realment d'un enorme cinisme responsabilitzar dels problemes d'habitatge de la capital catalana el nacionalisme, que només ha governat Barcelona entre 2011 i 2015 des de l'inici d'eleccions municipals democràtiques el 1979, anys en què, d'altra banda, el problema era molt menor. Si sortim de Barcelona, les ciutats més importants del país tenen, de manera molt destacada, alcaldes d'esquerres, abans i ara.

Dit això, l'important seria no cometre el mateix error del passat. No utilitzar problemes reals de la gent per acabar creant plataformes electorals que acaben oblidant que la seva raó de ser era pressionar el poder polític. La PAH va trencar amb Colau el 2015 en una carta en la qual li retreia que no feia tot el necessari per solucionar el problema. El president Salvador Illa, després de les manifestacions d'aquest dissabte, ha assegurat que assumeix el repte del lideratge a l'hora d'afrontar el problema de l'habitatge després que la seva consellera assenyalés que una vaga de lloguers, com proposa el Sindicat de Llogaters, no era el camí. La proposta del Govern d'invertir 4.400 milions per crear 50.000 habitatges fins a 2030 va en la bona direcció, encara que la urgència apressa i el malestar social difícilment esperarà tant de temps.