Hi haurà temps més que suficient per parlar de la temptativa de dimissió, o d'aquesta dimissió ajornada fins dilluns, que ha posat a sobre la taula Pedro Sánchez i que ningú no sap del cert què és, però que tothom —per què serà?— sospita que hi ha gat amagat. Que no ho sabem tot. Que alguna jugada té entre mans el president del govern espanyol. Que el desenllaç només el coneix ell i que en els seus moviments sempre hi ha una clau electoral. Les altres possibilitats són massa infantils i massa bastes per a un polític que acostuma a viure immers en el seu ego i envoltat d'una demoscòpia inesgotable. Diuen que no parla amb ningú i que està reclòs en la seva solitud mentre els seus parlen de la necessitat de rescatar el soldat Pedro, que no pot ser que la fatxosfera i el lawfare vagin de bracet per fer-lo fora de la Moncloa. La memòria és curta i no passa de l'Ebre, però persecució de la de debò, no la de postureig, són l'a por ellos, la presó i l'exili. Al costat d'això, tot és petit, minúscul. Insignificant. Es miri com es miri.

Però, com que el serial Sánchez serà llarg, esperarem a veure el desenllaç —provisional o definitiu— de dilluns. No sigui el cas que el patró Xavi Hernández hagi acabat guanyant adeptes inesperats, per la seva capacitat de deixar bocabadada la gent pel desconcert i el canvi de guió. El 50 aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal, que se celebrava aquest dijous, va passar al país veí i no aquí, on tot va ser molt més light, més de continuïtat del règim de l'atado y bien atado. Res de revolucionari. Allà, António Costa, primer ministre de Portugal des del 2015, va dimitir el novembre passat després de veure's embolicat en una investigació relacionada amb tràfic d'influències, corrupció i prevaricació en projectes energètics. El cas es va desinflar després de la seva renúncia. Allà la Fiscalia estava darrere de l'acusació, aquí demana l'arxivament de les diligències contra Begoña Gómez.

Tot aquest elefant enmig de la campanya catalana pot tenir les seves conseqüències. Esclar que sí. Quines? Depèn. El primer input ja s'ha vist: un enorme desig d'espanyolitzar les eleccions catalanes. Els impactes de Sánchez davant la força d'uns comicis que no s'haurien de deixar arrossegar per una situació que és intranscendent per al govern de Catalunya. Perquè, al final, el 12 de maig, es decideix això, quines majories polítiques hi ha per elegir un president de la Generalitat. Continuïtat o canvi? Una força sobiranista al capdavant del Govern o un executiu presidit per un socialista? Una majoria independentista al Parlament o una majoria diferent de la que hi ha hagut sempre a la cambra catalana? Un tripartit, un bipartit o un Govern monocolor?

Les eleccions catalanes van de lideratge i de polítiques, de defensar el país des de la primera institució, d'aplicar polítiques per millorar la qualitat de vida de la gent

De tot això van les eleccions catalanes. No van de parar la dreta, que, a Catalunya, ni el PP ni Vox no tindran joc polític després del 12 de maig, ja que no serviran per completar majories de govern. Això ho sap tothom. Les eleccions van de lideratge i de polítiques. De defensar el país des de la primera institució, d'aplicar polítiques per millorar la qualitat de vida de la gent. Els catalans votaran en funció d'aquestes coordenades polítiques. ElNacional.cat farà un seguiment exhaustiu dels principals partits que es presenten a les eleccions i publicarà enquestes electorals, que, com en anteriors campanyes, farà l'empresa Feedback. Una vegada més, hem de protestar perquè a Espanya el termini de publicació d'enquestes acabi cinc dies abans dels comicis i s'hagi de recórrer al recurs de saber els moviments electorals a través de mitjans estrangers.

La que hem publicat aquest dijous a la nit situa, en l'engegada de la campanya electoral, Salvador Illa en primera posició, entre 39 i 40 escons. Un avantatge significatiu —que no definitiu— respecte als 33-36 que l'enquesta atorga a la candidatura de Carles Puigdemont. En tercera posició se situa la llista de Pere Aragonès amb una forquilla d'entre 24 i 27. Darrere hi ha el PP (13-14), Vox (11), Comuns (7-8) i CUP (4-7). Hi ha un 33,5% d'indecisos, un percentatge certament molt alt i susceptible de modificar aquest pronòstic, en funció de cap a on s'acabin decantant. Per a això serveix una campanya electoral i el que passi els propers 17 dies, fins que les urnes s'obrin.