La sortida —segurament més destitució que no pas renúncia— d'Antonio Cabrales, catedràtic de la Universitat Carlos III, d'ocupar un dels dos llocs del consell del Banc d'Espanya, sis hores després que se n'hagués fet oficial el nomenament, té poc a envejar als casos de maccarthisme dels anys cinquanta als Estats Units. Si allà el senador Joseph McCarthy va instigar una croada anticomunista amagant-se darrere d'uns suposats valors de la societat nord-americana, aquí els que fan llistes d'independentistes, que de vegades s'amaguen i altres ho fan a cara descoberta, han eliminat Cabrales com a conseller del supervisor del sistema bancari espanyol, perquè el 2018 va firmar, juntament amb una cinquantena de professors d'Economia, una carta pública en senyal de rebuig a la persecució política a l'exconsellera Clara Ponsatí, exiliada en aquella època a Escòcia, i a qui es volia extradir.

Hi havia firmes de prestigiosos economistes internacionals i juntament amb ells, Cabrales, que cinc anys després ha patit en carn pròpia un escarni impropi d'un país democràtic. El més curiós és que el nom del nou conseller havia estat fruit d'un acord entre el PSOE —que va proposar Judith Arnal, doctora en Economia i fins fa poc cap de gabinet de la vicepresidenta Nadia Calviño— i el citat Cabrales, a proposta d'Alberto Núñez Feijóo. Suposo que al president del PP no li devia arribar la camisa al coll quan va percebre la campanya que tindria en contra per haver promocionat un presumpte col·laborador de l'independentisme a un càrrec dels considerats d'estat. Ell, que basa la seva campanya a presentar Pedro Sánchez com un col·laborador de l'independentisme català, agafat in fraganti pels Jiménez Losantos, Carlos Herrera, entre altres, i el triplet de la premsa escrita d'ultradreta, El Mundo, ABC i La Razón.

El diari ABC, en avançar diumenge passat el nomenament de Cabrales i desconeixedor d'aquella carta a favor de Ponsatí el presentava així als seus lectors: Antonio Cabrales és doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, San Diego, i catedràtic de la Universitat Carlos III. Ha estat catedràtic a la University College de Londres i a la Universitat Pompeu Fabra. És vicepresident executiu de l'European Economic Association, expresident de l'Associació Espanyola d'Economia i soci d'honor de l'Econometric Society. Cabrales ha estat, a més, un dels experts que han participat en l'elaboració de l'agenda Espanya 2050 i és editor associat del Journal of Economic Theory. Un currículum que era tranquil·litzador per a l'establishment espanyol fins que el maccarthisme ha trobat la prova que podia desacreditar-lo. Fa cinc anys va firmar una carta que, vista amb els ulls del temps que ha passat, no hauria de tenir gens d'importància.

Quants anys han de passar perquè la política espanyola deixi de perseguir els qui des d'un alineament exclusivament professional van marcar un punt d'aproximació, qui sap si exclusivament humà i allunyat de qualsevol pronunciament ideològic, als polítics independentistes el 2017? La repressió generalitzada pot arribar fins als cercles acadèmics que s'han posicionat al llarg d'aquests anys quan han fet el mateix que desenes d'institucions o organismes internacionals? Posa els pèls de punta que es pugui reaccionar així i desconec què deu estar pensant Cabrales, a qui no conec i no n'havia sentit parlar mai. Per a l'independentisme català, els seus dirigents i milers de persones perseguides és possible que la notícia sigui una més de la repressió a un moviment democràtic. Per a Cabrales, un malson que li permet conèixer en carn pròpia com actua el deep state quan es tracta de ser el guardià de la unitat d'Espanya.