Amb l'anunci que no pensa dimitir i de la seva voluntat de mantenir-se a la presidència de la República Francesa fins quan té mandat, la primavera del 2027, Emmanuel Macron ha abordat aquest dijous al vespre, en una compareixença televisiva, la greu crisi en què està sumit el país gal. La dimissió del primer ministre, Michel Barnier, que només ha aguantat tres mesos al càrrec, el cap de l'executiu més breu de la V República, ha palesat un problema innegable: la correlació de forces a l'Assemblea Nacional i l'obstinació de Macron per no deixar el govern en mans de l'esquerra —el Nou Front Popular, que va guanyar les legislatives, no accepta un candidat de cap altre espectre polític— l'obliga a fer feina d'orfebreria, condemnada irremeiablement al fracàs, ja que deixen el govern en mans de Marine Le Pen i la seva Agrupació Nacional.
Macron pot repetir el model Barnier, però res no apunta que el resultat no torni a ser el mateix. Fragilitat de l'executiu i irremeiablement un govern de durada reduïda. La possibilitat d'una nova pinça entre Agrupació Nacional i el Nou Front Popular estaria més que cantada, llevat que l'escollit per l'Eliseu no es doblegués a totes les iniciatives de Marine Le Pen. Tot i que Macron insisteix que no es planteja dimitir, és interessant conèixer quina és l'opinió dels francesos. Un sondeig publicat aquestes últimes hores assenyala que el 64% dels francesos, gairebé dos terços, són favorables a la seva dimissió i només el 36% hi són contraris. Entre els més partidaris, hi ha els electors de la formació d'esquerres La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon i un 94% dels seus votants són partidaris que renunciï a la presidència i es convoquin noves eleccions.
La censura a Barnier, per més que Macron intenti esquivar-ho, és una desaprovació que l'afecta a ell personalment i la seva manera de dirigir el país
No gaire diferent és la posició dels partidaris de Le Pen, que es pronuncien a favor de la marxa de Macron en un percentatge del 85%. Tan cridaner com aquest resultat és el de la moció de censura a Barnier, que va requerir una aliança històrica entre l'esquerra i l'extrema dreta. Doncs bé, el 88% dels francesos aproven la censura i el 25% dels electors de Macron a la primera volta de les presidencials del 2022, també. D'acord amb les declaracions de Macron, tot apunta que nomenarà un primer ministre de dretes, que tingui la vènia de l'Agrupació Nacional i que mirarà de presentar uns pressupostos per al 2025. Si confirma aquest moviment, els pròxims dies o hores guanyarà, sens dubte, temps, però serà molt lluny de guanyar la batalla.
Sobretot, perquè l'extrema dreta i l'esquerra se senten amb forces per afrontar unes de presidencials, i tant Le Pen com Mélenchon consideren que és el seu moment. Tots dos donen per fet que serien els candidats més votats i passarien a la segona volta. En aquest escenari, la presidenta d'Agrupació Nacional considera que tindria la dreta i una part del centre al seu abast i, per contra, Mélenchon dona per segur que la unitat de l'esquerra i la mobilització per impedir l'arribada a l'Eliseu de la ultradreta faria la resta. Això és, en el fons, l'escenari de la contesa que prova d'evitar Macron i que es resisteix a deixar com a llegat. Tanmateix, la seva presidència, duri el que duri, ja està desnonada, i la censura a Barnier, per més que Macron intenti esquivar-ho, és una desaprovació que l'afecta a ell personalment i la seva manera de dirigir el país.