D'ençà de la segona volta de les eleccions legislatives franceses, el 7 de juliol passat, el país gal viu una situació desconeguda, amb un primer ministre en funcions que ja supera els 40 dies en aquesta condició. Primer va ser la sorpresa del resultat que, contra tot pronòstic, va desplaçar la que aparentment apareixia com a guanyadora —l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen— a la tercera posició. Aquest resultat frustrant per a la ultradreta no va catapultar a la formació del president Macron a la victòria, que es va haver de conformar amb la segona posició, sinó al Nou Front Popular, un conglomerat d'esquerres en què conviuen socialistes, comunistes, verds i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.
La immediatesa dels Jocs Olímpics de París, que s'inauguraven el 26 de juliol, va permetre a Macron una jugada perfecta: tot s'ajornava fins a la seva clausura, l'11 d'agost passat. Però els esportistes ja van abandonar la capital francesa fa una setmana i el teló de les olimpíades es va abaixar i encara no hi ha hagut cap acord. Tanmateix, a les últimes hores s'han produït dos fets rellevants. El primer, divendres passat, l'Eliseu va comunicar que Emmanuel Macron celebraria el pròxim 23 d'agost una ronda de consultes amb els partits per mirar de formar una nova majoria que li permeti elegir un primer ministre.
França viu una situació desconeguda, amb un primer ministre en funcions que ja supera els 40 dies en aquesta condició
I aquest diumenge Mélenchon ha publicat un dur article contra Macron a La Tribune, en el qual l'amenaça directament amb un impeachment si no designa com a primera ministra a l'economista Lucie Castets, una alta funcionària que treballa com a directora de Finances a l'Ajuntament de París, de 37 anys, i una fèrria defensora dels serveis públics. Macron ha vetat el nomenament de Castets que gaudeix del suport de tots els partits del Nou Front Popular. Però no pas l'impeachment, que és una iniciativa exclusiva de la França Insubmisa. L'argument de Macron és complex, però sòlid: cap espai polític no va obtenir la majoria absoluta el 7 de juliol passat i, per tant, cal arribar a acords més amplis. Una manera subtil de dir que el nou primer ministre ha d'estar més escorat al centre que no pas a l'esquerra.
En aquesta tessitura, Macron té trumfos per portar l'aigua al seu molí, però també té molts números que Mélenchon no afluixi la corda una vegada que ha apel·lat a l'article 68 de la Constitució, que preveu la possibilitat de destituir el president per incomplir el seu deure. Acusen Macron d'un cop institucional contra la democràcia i anuncien que no se sotmetran als seus estratagemes contra la regla bàsica de la democràcia. Mélenchon està sol en aquesta croada, però els seus vots són necessaris per a una aliança de govern i l'equilibri no sembla fàcil, per més que el president francès s'hagi erigit en un consumat jugador de pòquer quan es tracta de fer cabrioles per tombar els seus adversaris. I si no que li ho pregunti a Marine Le Pen, encara no recuperada de la seva desfeta electoral —si més no, segons els sondejos— d'aquest juliol passat.