Encara que no sabem tota la veritat de la dimissió fake de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol del passat 25 d'abril a la tarda, dia d'inici de la campanya electoral dels comicis catalans del passat 12 de maig, aquest dimarts hem conegut algunes coses més. En primer lloc, que aquell mateix dia d'abril, unes hores abans, el jutge havia notificat a la seva esposa, Begoña Gómez, la condició d'investigada com a possible partícip d'uns fets que podien ser constitutius d'un delicte de tràfic d'influències i d'un delicte de corrupció en els negocis. No resulta exagerat atribuir una relació de causa-efecte entre la imputació del magistrat Juan Carlos Peinado, titular del jutjat d'instrucció número 41 de Plaza Castilla de Madrid, i el sorprenent anunci de Pedro Sánchez, que va provocar una situació insòlita en la política espanyola, ja que un president del govern es prenia cinc dies per reflexionar sobre si havia de seguir al capdavant de l'executiu espanyol o dimitir.
Però hi ha més coses. No fa tants dies, Sánchez negava o guardava silenci sobre la condició d'investigada de la seva dona (anteriorment definit com a imputada). Per què no contestava afirmativament quan se li preguntava si sabia del cert en quina situació es trobava Begoña Gómez? Quantes coses més s'amaguen sota la manta de Pedro Sánchez? No sabrem mai fins a quin punt l'explosió de la campanya catalana que va provocar, va desembocar en uns resultats concrets. Fins i tot és difícil establir hipòtesis definitives sobre la mobilització de votants socialistes de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sí que es va produir i en una proporció diferent del que havia passat en eleccions catalanes anteriors. El que sí que sabem és que la crisi institucional que va originar la seva carta a la ciutadania i que se'ns va explicar com una resposta als atacs que patia, no per ser qui era, sinó pel que representava, com a líder d'una opció política progressista, tenia a la recambra altres raons molt més personals.
Els esdeveniments de les últimes setmanes, així com el clima de tensió dins del govern amb Sumar, són més propis d'un final de legislatura que de qualsevol altra cosa
Aquest no és l'únic front judicial que afecta directament Sánchez i el PSOE. La Fiscalia Europea (EPPO) per la seva part també investiga si la denúncia contra Begoña Gómez afecta contractes subscrits amb fons europeus, i per això ha preguntat al jutge Peinado si en la documentació del procediment hi ha algun contracte amb subvenció europea per determinar si és competent per investigar-ho. D'altra banda, un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil traslladat al jutge que investiga la peça clau de la presumpta trama de corrupció pel cobrament de comissions en contractes de mascaretes durant la primera etapa de la pandèmia de la covid, afirma que l'exministre de Transports José Luis Ábalos coneixia els contractes que s'investiguen a l'Audiència Nacional en el marc del cas Koldo. L'UCO justifica aquestes afirmacions perquè Koldo García va reexpedir informació rebuda sobre l'estat de l'empresa Soluciones de Gestión a un correu que es correspondria amb un compte personal d'Ábalos. D'això dedueix que el llavors ministre estava al corrent de les operacions fraudulentes que gestionava el seu assessor.
Si un s'atura a pensar que no portem ni un any de l'actual legislatura espanyola —eleccions el 23 de juliol i investidura el 16 de novembre—, sembla difícil de pronosticar que pugui tenir gaire recorregut. Els esdeveniments de les últimes setmanes, amb pèrdua o retirada de projectes de llei, així com el clima de tensió dins del govern amb Sumar, són més propis d'un final de legislatura que de qualsevol altra cosa. Potser és aquest l'únic al·licient de les eleccions europees en l'horitzó, que aparentment interessen molt poc i sobre les quals existeixen uns pronòstics de participació que en aquests moments es mouen en un percentatge no gaire superior al 40%, molt lluny de l'any 2019 en què van coincidir municipals i europees i va escalar per sobre del 60%.