Si no fos perquè aquest dilluns no era 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, hauria pensat que era una broma el retorn de Manuel Valls a la política francesa com a ministre del nou govern de François Bayrou. Que a més la cartera que ocuparà sigui la del Ministeri d'Ultramar, hereu del Ministeri de les Colònies, que així va ser denominat entre 1894 i 1946, i que després va passar a ser el Ministeri de la França d'Ultramar fins a adquirir la seva denominació actual el 2012, en francès Ministère des Outre-mer, és gairebé una carambola impossible. La França arrogant i de vegades altiva, sempre generosa aquests últims temps de lliscament cap a la irrellevància amb els perdedors i amb qui disposa d'un currículum copiós, recupera als seus 62 anys Manuel Valls després de les seves experiències polítiques fallides entre les quals es troba el seu estrepitós fracàs a les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona el 2019 en les quals, de la mà de Barcelona pel Canvi, només va aconseguir sis regidors dels 41 del consistori, quedant en quarta posició.

D'aquella etapa de Valls se'n recorden dues coses: en primer lloc, com va ser capaç de presentar-se a les eleccions com la candidatura que mai no pactaria amb Ada Colau i va acabar fent-la alcaldessa. En segon lloc, l'enamorament immediat de la burgesia provinciana de Barcelona que va creure veure en Valls la seva rara avis perquè la ciutat fos més cosmopolita i que, en molt pocs mesos, va passar de tenir Barcelona als seus peus a acabar amb l'Upper Diagonal esquivant-lo i deixant-lo fora dels seus encorbatats sopars de gairebé sempre els mateixos. Valls es va acomiadar de la seva aventura municipal a la francesa. Tant és així que ni es va presentar al ple de renúncia com a regidor el 15 de setembre de 2021 i el consistori es va limitar a prendre coneixement de la renúncia, que es va aprovar amb el posicionament favorable de tots els grups, segons paraules de l'alcaldessa, Ada Colau, aquella jornada. Casualitats de la vida: Valls residirà a l'Hôtel de Montmiron, un palauet catalogat com a monument històric des de 1926 i situat a la cantonada de la rue Oudinot i el Boulevard des Invalides al districte VII de París. Limítrof amb aquest districte, més cap al sud-oest de la capital francesa, té el seu despatx el seu company d'aventures a Barcelona aquells anys, el socialista Miquel Iceta, exministre de Cultura i actual ambaixador d'Espanya a la Unesco, que té la seva residència a l'1 de la rue Miollis, al districte XV.

Valls ha anat perfeccionant el seu perfil polític que avui dia té tres característiques: jacobí, ultracentralista i amb trets de vegades molt a prop de la xenofòbia

Valls, expeditiu davant dels conflictes, com es va posar de manifest en la seva etapa de ministre de l'Interior i més tard com a primer ministre francès, de maig de 2012 a desembre de 2016, les dues sota la presidència de François Hollande, ha anat perfeccionant el seu perfil polític que avui dia té tres característiques: jacobí, ultracentralista i amb trets de vegades molt a prop de la xenofòbia. La seva procedència del PS, partit al qual es va afiliar als 17 anys de la mà de Michel Rocard, és part de la seva biografia, però la seva ubicació actual amb les polítiques més neoliberals i de dretes és una evidència. Caldrà veure quina actitud política adopta com a ministre de Colònies —el cardenal Richelieu va organitzar les primeres formes d'administració central per a les colònies franceses el segle XVII— i màxim responsable de coordinar l'acció del govern als departaments d'ultramar —Guadalupe, Martinica, Guaiana Francesa, Reunió i Mayotte—, Nova Caledònia i l'illa Clipperton, i participar en el desenvolupament i implementació de normes aplicables en aquestes comunitats.

Especialment cridanera serà ben segur la seva relació amb Nova Caledònia, que ha realitzat quatre referèndums d'independència des de 1987, sent l'últim el desembre de 2021. En aquesta ocasió, els habitants de l'esmentat territori havien d'escollir entre romandre amb el seu actual estatus amb França o convertir-se en un Estat independent. La pandèmia va distorsionar els resultats, però en l'anterior, el 2020, el 53,36% dels neocaledonians van rebutjar la independència. Aquest territori francès format per diverses illes al Pacífic va viure unes setmanes convulses el passat mes de maig, sent escenari de violentes protestes de joves independentistes, amb cotxes carbonitzats i negocis tancats i saquejats arran d'un polèmic projecte de reforma electoral votat a París i que és rebutjat per la majoria de la població indígena local, que representa prop del 40% de la població. Macron va fer un pas enrere davant de les protestes i veurem quina actitud manté ara Valls. Però mai no ha estat una bona decisió col·locar un piròman com a bomber.