El jutge Manuel Marchena ha reaparegut i ho ha fet quedant-se el Tribunal Suprem una causa contra el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, per investigar-lo pel delicte de terrorisme en el sumari de Tsunami Democràtic. No ha valgut de res l'informe de la tinenta fiscal esmenant als fiscals de sala d'aquest tribunal la seva opinió, pràcticament unànime, que calia obrir una causa per terrorisme. És més, la sala segona del Suprem dona validesa a la posició de la junta de fiscals i deixa de banda la posició oficial de la Fiscalia. Com si es tractés de l'M1 Abrams, el millor carro de combat del món, la piconadora judicial esclafa tot el que té al seu voltant i el Madrid de la judicatura cinc estrelles sembla haver decidit que toca anar per feina enmig de la venjança gens dissimulada per tombar el govern espanyol i posar fi com més aviat millor a la carrera política de Pedro Sánchez.

L'exposició de 32 pàgines de la Sala Penal del Suprem, en les quals es desenvolupa l'evolució del delicte de terrorisme a l'estat espanyol amb l'única finalitat d'argumentar la imputació del president en l'exili, Carles Puigdemont, pel cas de Tsunami Democràtic, és realment sorprenent. Si no fos perquè ja ho hem vist gairebé tot i la capacitat de sorpresa acaba sent nul·la. Conté un gir jurídic més propi d'un escrit d'una novel·la de ciència-ficció que d'una resolució judicial. No se l'acusa pel que va fer, sinó pel que no va fer i amb un argument impossible de mesurar. Així, s'admet que no va fer cap actuació concreta, ni va donar cap ordre de provocar aldarulls, però se l'encausa per omissió i per no haver emprat el seu "suport carismàtic" per ordenar que s'aturessin les protestes contra la sentència del procés, la tardor del 2019.

Amb aquest moviment del Suprem es pretén enviar un missatge als negociadors de l'amnistia que hi haurà no pocs independentistes que en quedaran fora

Ja hem parlat en ocasions anteriors sobre les vares de mesurar un suport carismàtic, i reconec que cada vegada que ho he vist escrit m'ha provocat hilaritat, si no fos perquè el tema és molt seriós i té una clara intenció penal. També he de reconèixer que el suport carismàtic és, d'una banda, un intangible, però per una altra, un valor imprescindible en un dirigent polític. Difícilment et pots defensar si ets un expresident de la Generalitat. Com dius que no tens suport carismàtic! I el que és pitjor, qui et creurà? Aquesta no és l'única perla de l'escrit, ja que, per exemple, en els seus esforços per equipar Tsunami Democràtic a la kale borroka li adjudica de moviment, quan era una plataforma tecnològica anònima. Perquè enlloc no s'estableix una jerarquització de la plataforma ni s'hi detalla qui en són els responsables.

És obvi, a més, que amb aquest moviment del Suprem es pretén enviar un missatge als negociadors de l'amnistia que amb els redactats que s'han anat coneixent —bàsicament el que va ser rebutjat pel Congrés fa unes setmanes perquè el que ara s'està ajustant es desconeix— hi haurà independentistes, i no en seran pocs, que en quedaran fora. Continuen sobrant-hi terrorisme i traïció, encara que no hi hagués fets imputables al moviment independentista ni de terrorisme ni de traïció. Això és així des que es va anunciar el pacte d'investidura de Pedro Sánchez i ara es veu amb més nitidesa que l'acord del mes de novembre passat va despertar, com no s'havia produït des de l'època d'Adolfo Suárez, tot l'estat dorment contra un president del govern. I hi ha hagut la combinació perfecta amb l'esclat —perfectament orquestrat— de la corrupció pel cas de la compra de mascaretes, que ja té unes quantes víctimes socialistes.

Perquè si primer va ser un exporter d'un prostíbul i el seu protector, l'exministre José Luis Ábalos, aquest ja ha assenyalat la presidenta del Congrés, Francina Armengol, en titllar d'estafa el que va fer quan era presidenta de les Illes Balears, ja que sí que es va produir un perjudici a les arques públiques. I escalfant al banc dels acusats per ocupar els pròxims titulars, figura el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, expresident de les Canàries, que suposadament també va canviar contractes per pagar les mascaretes amb fons europeus. Realment, el PSOE no és davant d'una pluja fina de males notícies; és el diluvi universal.