La visita del president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, a Barcelona, convidat pel Col·legi d'Advocats de Barcelona a pronunciar una conferència, ha tornat a obrir la caixa dels trons del que va ser una sentència —la del judici del procés— sens dubte exagerada i que només en un estat repressor com l'espanyol podia arribar a produir-se. La protesta duta a terme als voltants de la seu del Col·legi d'Advocats, els incidents viscuts a la sala, on es va desplegar una estelada i una vintena de juristes va abandonar el lloc de la conferència com a protesta i la mateixa protecció al voltant de la taula on el president del Suprem pronunciava la seva conferència reflecteixen que la seva visita va ser tot menys normal.

També revela que la invitació a Marchena per part del Col·legi d'Advocats ha estat tota una provocació, com han assenyalat al llarg d'aquests dies nombrosos juristes. Sigui com sigui, no es pot oblidar que fa tan sols un any que es va concedir per part del govern espanyol l'indult parcial i reversible als nou presos polítics —Junqueras, Turull, Rull, Forn, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa— que han passat gairebé quatre anys a la presó i sumen entre tots ells condemnes de més d'un centenar d'anys de presó i un nombre similar d'anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic o exercir qualsevol tasca retribuïda en l'administració. Una pena, per tant, que els condemna a patir enormes dificultats econòmiques a molts d'ells durant molts anys, ja que els impedeix dedicar-se a la política o, en altres casos, a la docència. Fins i tot al si del Tribunal Constitucional, la sentència ha estat qüestionada per tres dels seus magistrats, que l'han considerat excessiva i molt poc clara en el delicte de sedició.

De res d'això no va parlar Marchena en la seva conferència, que portava per títol Intel·ligència artificial i procés penal, una matèria, sens dubte, molt més còmoda per a Marchena en el seu retorn a Barcelona. La sortida de la vintena de juristes independentistes després que es desplegués una bandera independentista i que s'acusés Marchena de convertir el Tribunal Suprem en un tribunal d'excepció va tornar la situació agradable que pretenia la secció de dret penal de l'ICAB, que era la que l'havia convidat. Tant va ser així, que no hi va haver cap pregunta dels juristes presents sobre la sentència, ni cap comentari sobre el procés.

La protesta contra Marchena també té a veure amb una possible revisió dels indults per part del Suprem, una hipòtesi que, encara que està mancada de cap base legal i que suposaria que el mateix tribunal esmenés la seva doctrina, ha anat guanyant força en les últimes setmanes, sobretot a partir de la interpretació esbiaixada que ha fet el Suprem de tot el relacionat amb el procés i la independència de Catalunya. De fet, en l'única reunió que hi ha hagut entre el govern espanyol i el català, la que van protagonitzar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la representant catalana va voler conèixer quina seria l'actitud de l'executiu espanyol si els indults eren revocats. No ha estat aquesta l'única gestió que s'ha realitzat i, en totes elles, la garantia que arribat el cas hi hauria un nou indult ha estat la tònica del que s'ha transmès des de la Moncloa.